Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

30 de maig de 2007
5 comentaris

(Maragall dimissió) Figueres i estatpropi.cat (un cas interessant)

Aquestes darreres eleccions han deixat una situació molt interessant a Figueres. El PSC ha perdut 2.226 vots i quatre regidors. Aquests resultats, combinats amb l’ascens de CiU, han fet que el fins ara alcalde Joan Armangué abandoni l’Ajuntament. Ho podeu veure en el vídeo del bloc de Tramuntana.tv i en parla també aquesta notícia de Vilaweb. L’estavellada socialista, però, i a diferència de molts altres municipis, no ha anat acompanyada d’una pèrdua de suport d’ERC, sinó que els republicans han guanyat 220 vots i han afegit un regidor als cinc que tenien. A més, a Figueres la participació només ha baixat un 0,9 %, cosa també significativa si tenim en compte tot allò que explicava en un recent apunt. Sigui com sigui, a Figueres CiU és la força més votada i ERC és en el segon lloc. Si abans sumaven nou, ara sumen tretze.

Armangué diu en les seves declaracions "que Santi Vila serà el futur alcalde perquè és el cap de la llista majoritària en aquestes eleccions i, per tant, perquè sortirà elegit alcalde (…), perquè no hi haurà una majoria d’onze regidors que faci inviable que Santi Vila sigui el futur alcalde el proper 16 de juny". El PSC de Figueres, doncs, renuncia a un pacte amb ERC que els permetria mantenir la majoria absoluta. El fet, que pot ser entès com una manera de respectar la llista més votada, també pot ser entès com una negativa a un acord d’esquerres amb els republicans. De fet, aquest acord ja era possible en el mandat anterior i, segons la composició que es descriu al web de l’Ajuntament, el PSC ha preferit governar en solitari i això el deu haver desgastat molt.

Les paraules d’Armangué no aclareixen si Vila serà alcalde perquè tindrà el suport dels socialistes o si ho serà únicament perquè es bloquejarà qualsevol alternativa. Per tant, en els propers dies se sabrà si és sociovergència o "pacte nacionalista". I poso l’expressió entre cometes perquè no m’agrada, perquè és molt inexacta i perquè la gràcia seria poder parlar de "pacte independentista". En qualsevol cas, si a Figueres es forma un govern de CiU+ERC, la suma dels vots corresponents serà de 8.437 persones. Tot fa pensar que els 3.658 votants d’ERC volen un estat propi, tot i que pot haver-hi excepcions que quedarien compensades amb escreix amb els votants de CiU que no són només nacionalistes sinó també independentistes.

Així, Figueres esdevindria un cas interessant per veure quin potencial pot tenir un acord d’aquestes característiques en l’impuls del sobiranisme. Actualment, al mapa d’estatpropi.cat només s’hi han situat 36 persones. Tant si CiU i ERC formen govern com si no, aquesta és una bona ocasió per treballar plegats en l’avenç cap a la plena sobirania. La voluntat de tenir un estat propi s’expressa també al marge del sentit del vot en unes municipals.

  1. Benvolgut  Xavier,
    Els meus amics figuerencs saben molt bé perquè ha passat això. Armengué ha tingut la idea de bomber de fer créixer Figueres fins als 60.000 habitants, perquè així es pensava que tindria més subvencions estatals. Alhora, la ciutat la tenia descuidada. Una llàstima, tenint en compte que la capital empordanesa és una de les que té més història i possibilitats. A més, em consta que ha utilitzat una tàctica molt pròpia dels socialistes, la del caciquisme de suburbi, és a dir, la de la capta de vots dels antics immigrants a canvi d’alguns gestos simbòlics als barris degradats.
    En canvi, ERC ha apostat fort per Francesc Canet, director d’un dels instituts de la ciutat, un home amb qui he tingut l’oportunitat de coincidir en una taula rodona i que transpua honestedat, confiança i intel·ligència. Probablement el seu projecte de ciutat està més d’acord amb la idea de la capital republicana que sempre ha estat. Aquí, les personalitats han tingut la seva importància.

  2. Benvolgut Xavier,
    Els resultats de CIU i ERC ha Figueres són els que són per què tots dos han defensat el canvi. I de fet, els dos candidats són patriotes. Santi Vila que ha arrassat, ha aconseguit el 34% dels vots, defensant que ell volia governar amb ERC. Canet, per la seva part, es va comprometre a no pactar amb Armangué.
    Per això ERC no ha baixat. De totes maneres, ERC era l’alternativa a Armangué, i en canvi ha estat Santi Vila qui han elegit per liderar el canvi ( 1200 vots més que Canet).
    Canet i Vila, van pactar que qui tingués més vots dels dos seria l’alcalde, un cop conegut els resultats, Canet va comunicar a CIU que trencava la seva paraula ja que podia ser alcalde, i va anar a buscar al PSC per fer un tripartit amb ICV.
    Sembla que el PSC no està pel pacte degut a que Canet vol destruïr tots els projectes socialistes de l’últim mandat.
    El que et vull dir és que ERC, té una tendència innata pels tripartits, i els pactes nacionals no el tenen previst.
    Espero que en Santi sigui alcalde, sinó, ja veuràs la baixada d’ERC a les pròximes.
    També hi ha un fet generacional. Santi Vila té 34 anys, i en canvi Canet en té 54. Canet ha de llegir bé el resultat. Era l’alternativa a Armangué, i tot i la patacada del PSC, el poble de Figueres ha, amb bon criteri, que CIU tingui l’alcaldia, i que Canet hi tingui un gran paper, però segur que no es vol un tripartit

  3. A en Canet li passa com a en Portabella. El primer veu que si fa alcalde Vila ell mai ho serà. Per això crec que, com que el que compta és el personalisme, hi haurà tripartit. En Portabella ara ens surt amb una rebequeria perquè veu que tampoc ja mai serà alcalde. Si fa el tripartit, consolidarà Hereu si les coses van bé i, si van malament, ell no podrà ser l’alternativa a una mala gestió, perquè en forma part. Però si es queda a l’oposició tampoc, perquè l’ esquerra mai pot ser alternativa a les esquerres, i es prendre-li al pèl a la gent fer-los creure que ell no té res a veure amb el PSC i ICV, després de dos mandats, no tan sols donant suport extern i condicionat, sinó compartint model de gestió i, per tant, model de ciutat i de país. Fins les catxes que se’n diu.

  4. Xavier, conec el cas de Figueres de prop i cal dir que les majories que hi havia i que hi haurà no responen tant a una òptica de pactes globals (tripartit versus pacte sobiranista) sinó a una òptica purament municipal, de projectes i de persones (com hauria de ser en aquestes eleccions).

    L’Armangué portava 12 anys al poder i la majoria de la gent creia que ja n’hi havia prou, que el seu projecte estava esgotat i que ho podria haver fet força millor. De fet, Esquerra ja se’n va desentendre a mitja legislatura, i per això ara governava en minoria.

    Crec que l’augment d’Esquerra també s’ha d’entendre pel carisma del seu candidat, en Francesc Canet (professor d’institut conegut a la ciutat pel seu activisme cultural i, darrerament, per haver estat parlamentari al Congrés espanyol).

    Potser (ara faig política-ficció) això també fa que a Figueres encara no s’hagi constituït una CUP, tot i que, al meu entendre, hi ha gent que podria ser favorable a la construcció d’un projecte alternatiu d’aquestes característiques.

    Salutacions,

    Jordi

  5. Jordis (tots dos), Joan i Xavier: moltíssimes gràcies per les vostres informacions sobre Figueres. Jo no conec gaire el cas i amb els vostres comentaris heu arrodonit molt l’apunt. Us ho agraeixo sincerament. Veurem com evoluciona i esperem, en tot cas, que Figueres tingui moltes adhesions a estatpropi.cat. Vosaltres que hi teniu contactes, feu-ho córrer també, que circuli per fòrums i llistes de correu. A veure si en una setmana es nota un bon avenç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!