Blog d'en Xavier Mir

Sens dubte a causa d’algun error, el
bloc que esteu llegint apareix en la quarta posició en la
darrera
actualització del rànquing d’Alianzo. Ha de ser
algun error perquè em consta que altres blocaires que queden
més enrere tenen més visites. Si fos cert, crec que
seria la posició més alta que ha assolit mai aquest
bloc. Sigui quina sigui la posició, el cert és que des
d’aquest bloc han sortit diverses línies d’acció, s’han
obert diversos fronts. Res d’això no existiria si no hi fóssiu
vosaltres, els lectors, que no sou simples receptors del missatge,
sinó que l’amplieu i el redistribuïu. La xarxa de la
blogosfera sobiranista és cada dia més densa i
efectiva.

Mirant la Xarxa
de Blocs Sobiranistes m’he adonat que m’havia passat desapercebut
el bloc de l’arenyenc Joan
Puig i Massuet, i és que, com deia, la catosfera comença
a ser densa i val la pena aparèixer en altres xarxes per
guanyar visibilitat; si més no els despistats com jo ho
agraïm. Aquest matí, amb ell i uns quants més, hem
llançat les salves en honor del President Companys.

El documental de Xevi Mató Èric
and the Army of the Phoenix,
tot i no ser objecte de seguiment des d’aquest bloc un cop acabada la
campanya ?El món ha de saber-ho?, continua rebent
visionats i ja ha superat els 200.000, a banda que és present
en ràmquings com els del més discutit, el més
valorat, el més vist, etc. Sense campanya, doncs, camina sol.

Estatpropi.cat
és a punt d’assolir un altre miler d’adhesions. Si quinze mil
persones es prenen la molèstia de sortir al carrer i
manifestar la seva voluntat sens dubte seran portada als diaris (els
300 del 12 d’octubre ho van ser!), però els prop de 15.000 que
diem que volem un estat propi no captem prou interès
informatiu, pel que es veu. Només a Barcelona ja hi ha més
de dues mil persones; Reus i Lleida són a punt d’arribar a les
200 adhesions i ja seran set les ciutats que superaran aquesta xifra.
Quants n’hem de ser perquè en parli, per exemple, la Mònica
Terribas?

El
debat de dilluns passat a 8TV encara cueja. El fet que l’hagin penjat
al Google Videos ha facilitat que més gent el pugui veure i
pugui opinar. La presència del debat independentista als
mitjans continua avançant de manera imparable. Un dels qui ha
publicat un apunt
al respecte és en Marc
Belzunces, que va ser al·ludit en un moment del debat. Va
ser quan en López Tena va mostrar un mapa del suport a la
independència elaborat a partir de les dades del CIS. Sobre
aquest punt, Enric I. Canela ha escrit això.
També era al debat (i ella sí que va poder intervenir)
Lídia
Pelejà, que ha publicat un apunt. Josep Sort no hi era,
però el va veure i ha escrit un apunt.
A la notícia
que va publicar Nació Digital
per anunciar el debat continuen fent-s’hi comentaris. I també
al digital Directe!
hi ha una notícia.
D’altra banda, estaria bé conèixer dades de l’audiència
d’aquell debat. Si resulta que va tenir-ne molta, a veure si així
a TV3 s’animen a fer-ne un.

Enmig
d’aquest procés ja s’està produint el canvi. Abans, el
debat s’havia d’obrir pas entre el menyspreu, la inèrcia i la
ignorància. Ara, la irrupció ha provocat un
reequilibri. Ara hi ha els qui ens intenten convèncer que la
gent no vol la independència a cop d’enquesta i de titular i
també hi ha els qui s’entossudeixen a mirar a una altra banda
amb l’única esperança de retardar una mica allò
que tothom sap que ha de passar, que és la consulta
democràtica. Un exemple: Francesc
de Carreras convertit en paradigma dels qui volen fer el
referèndum perquè no se’n parli més. Crec que
les seves paraules al debat de 8TV han animat els independentistes a
continuar treballant per situar la qüestió a l’agenda
política i mediàtica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!