El mes de febrer, com ja vaig escriure, ha estat curt però intens. El discurs de Carod ha tingut la virtut d’obrir el debat sobre la legitimitat de la via sobiranista, i això ha coincidit amb el primer aniversari de la manifestació del 18 de febrer i l’arrencada de la campanya de recollida de signatures per part de la PDD. A més, la Xarxa de Blocs Sobiranistes ha superat els 300 membres (al moment d’escriure això, 315, força més blocaires que els adherits a la campanya "Jo també vull un estat propi" el setembre passat). Al febrer, doncs, es posa el tema sobre la taula d’una manera irreversible. La via sobiranista l’ha plantejada el vicepresident de la Generalitat després d’haver esgotat totes les possibilitats d’entesa amb l’Estat i amb l’amenaça del Constitucional com a remor de fons. Ara, amb l’arribada del març, toca planificar-ho tot plegat, i a la XBS es comencen a sentir veus. I a l’abril, no ho oblidem, farà 300 anys d’Almansa.
Un cop més, al bloc de Xavier Diez hi trobem un text sensacional, personal, sincer i directe, en què entre altres coses llegim: "Catalunya se?n va, silenciosament, sense fer espectacles, sense
gosar legalitzar una situació que ja representa una separació de fet, i
l?Espanya profunda està tractant d?utilitzar la violència emocional per impedir
el que ja es veu venir."
Del bloc Pels drets de les persones, que cita un article de Joe Linehan publicat ahir a El Punt, em quedo amb la frase següent: "Un
estat no té legitimitat sense el consentiment dels seus
territoris minoritaris."
Des del bloc Foc Nou es reacciona amb contundència a les declaracions de Miquel Iceta.
Josep Sort emprèn una nova iniciativa a Internet des del seu bloc. Es tracta d’emplenar un formulari en favor de l’exercici del dret de decidir. Com ell mateix explica, "Aquesta iniciativa la faig a nivell
estrictament individual i vull deixar ben clar que en cap cas es
contraposa a les que estan sorgint o ja s’han anunciat públicament. Tot
el contrari, totes elles tenen el meu suport entusiasta." Potser comença a ser hora que, a banda de la recollida de signatures proposada per la PDD, es revifi la idea d’un cens del sobiranisme, un espai on puguin anar-se registrant les persones que volen que tinguem un estat propi. La societat civil està donant prou mostres d’aquesta necessitat si tenim en compte també la recent proposta d’Alexis Vizcaino de situar l’independentisme al mapa.
Un altre blocaire, Guillem Carol, parla d’independentisme utilitarista i escriu: "En fi,
què és evident que la cosa ja no dóna per més. Catalunya ho ha provat
de totes les formes possibles aquestes alçades. Hem intentat per
l?article 150.2 (el dels traspassos de competències) més autogovern i
res. Hem intentat a través de la disposició addicional primera
combinada amb la disposició transitòria segona on s?al·leguen els
famosos drets històrics per aconseguir més autogovern i res. Ara, hem
fet un nou Estatut seguint en tot moment de forma quasi ridícula la
Constitució i ara un TC radicalment polititzat ens el vol tombar. En
fi, ja m?explicaran què s?ha de fer si cada cop que intentem assolir
més autogovern topem amb un Estat que ens escanya sense deixar-nos
treure el cap. Al final potser sí que convergirem tots en un
independentisme ja no de caire patriòtic però sí utilitarista per
avançar. Qui sap?"
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No entenc això d’en Maragall .M’he perdut la broma.Me la pots explicar?. Deu fer gràcia , però jo no li trobo. Té a veure amb Polònia?
Parlant de coses críptiques , qui és en XBS?
PReguntant es va a Roma, diu el poeta