Blog d'en Xavier Mir
Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017
Jugar a no jugar: el referèndum de Romania i el nostre
El resultat final és que la participació, efectivament, no ha assolit el 50 % a falta de ben poques dades per al recompte final. S’hi ha quedat a les portes, però no hi ha arribat i, per tant, el referèndum queda invalidat i el president pot tornar al palau de Cotroceni que de manera interina havia ocupat Crin Antonescu, soci de Victor Ponta a la coalició de govern. Ara bé, és difícil negligir una altra dada política derivada d’aquesta aposta pel boicot: dels 18 milions de romanesos cridats a les urnes, no han arribat ni al milió els qui s’han mobilitzat en favor del president.
I al marge que algú pugui tenir un interès especial en Romania, això ens pot importar als catalans? Doncs jo crec que sí. Fins ara hem acceptat molt alegrement que la UE hagi establert mínims de participació del 50 %, però potser l’experiència de Romania ens hauria d’advertir que tampoc es tracta de convertir aquests llindars en una legitimació de les estratègies de boicot. No es pot dir que no tinguem experiència en aquest sentit, ja que en les consultes sobre la independència del període 2009-2010 hem pogut constatar que aquesta era justament l’estratègia de l’espanyolisme: desacreditar les consultes per la baixa participació.
D’entrada, la UE ha de tenir aquest paper d’àrbitre que ha exercit en casos com Montenegro, com ahir a Romania i com espero que faci aviat entre nosaltres i l’Estat espanyol. I aquest arbitratge passa per imposar, certament, garanties de mínima participació, però crec que no podem badar i que hem de denunciar obertament el risc del boicot, la utilització política de les condicions imposades per la UE. Les decisions importants d’un país no es poden prendre sense la implicació d’àmplies majories. Unes eleccions o un referèndum amb una participació, posem per cas, del 35 % plantegen dubtes de legitimitat raonables. Però una cosa és arribar a aquests resultats de participació perquè t’has embolicat en una consulta que no interessa ningú i una altra de ben diferent és arribar-hi perquè el teu adversari et fa boicot actiu, públic i sense amagar-se’n. La UE ha de donar una resposta a aquest problema que es planteja a la democràcia europea i que a nosaltres ens afecta plenament.
Imatge: Mediafax.ro
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per tant, si la condició per la victòria del SI, com ha dictaminat la Unió Europea, és una participació superior al 50% i un suport del SÍ d’almenys un 55% entre els que participen, aleshores, en cas de que la participació sigui menor del 50% però el vot a favor del SÍ superi el 27.5% del cens electoral (no dels vots!), s’ha de considerar que el SÍ ha guanyat. La raó és que podríem suposar que alguns dels ciutadans que no han participat haguessin votat NO, fins a arribar al 50% de participació, i el vot SÍ encara superaria el 55% dels vots en aquest cas. Per exemple, si hi ha una participació del 35% del cens electoral, i els vots SÍ són un 80% (28% del cens), i els vots NO o en blanc són l’altre 20% (7% del cens), la victòria del SÍ s’hauria de considerar vàlida. Si no fos així, voldria dir que en cas de que un 15% més de l’electorat hagués decidit participar i votar NO, la participació hauria arribat al 50% i el vot SÍ encara guanyaria per un 56% dels vots, i no tindria sentit dir que la victòria del SÍ hagués estat impedida pel fet de que alguns que haurien votat NO haguessin decidit no participar en comptes de votar.
Amb aquest raonament que només els imbècils podrien questionar, el que cal és arribar al 27.5% del cens que el dia del referèndum vagi a votar SÍ, i a partir d’aquí l’única manera que l’estat espanyol postfranquista té de combatre’ns és promovent el vot NO. Ja s’ho faran….