Laporta continua marejant la perdiu i la data de les eleccions s’acosta. Avui podeu tornar a
llegir a l’Avui que encara no sap si es presentarà a les eleccions al Parlament de Catalunya, però que si ho fa serà amb una nova formació política. Joan Laporta és encara president del FC Barcelona i ho serà encara en funcions durant unes setmanes més. Amb tot, per molt que aquest marejar la perdiu sigui part d’una estratègia destinada a captar l’interès dels mitjans i de l’electorat potencial, ha de tenir en compte que la indefinició se li pot acabar girant en contra ben aviat i que, de fet, ara mateix ja està obligat a presentar candidatura.
El panorama polític de cara a les properes eleccions es va aclarint. Per molt tendencioses i malintencionades que puguin ser les diverses enquestes que es van publicant, hi ha consens a considerar que CiU, que ja ha estat la força més votada a les dues darreres conteses, ampliarà el seu suport potser fins a fregar la majoria absoluta. En aquest context, és evident que l’únic factor imprevist que pot trencar aquesta creixent hegemonia convergent és l’aparició d’una nova candidatura com la que prepara Laporta. Una nova candidatura independentista pot fer mal a Esquerra, però de fet és lògic pensar que allò que aquest partit podia perdre ja ho hagi perdut a aquestes altures i que el vot insatisfet d’Esquerra i reticent a CiU s’aturi preferentment a l’estació Laporta en cas que les obres s’acabin a temps.
Per tant, si Laporta és l’única amenaça a l’hegemonia de CiU, és de pura lògica política pensar que Mas i companyia faran mans i mànigues per provar d’impedir que Laporta s’hi presenti, bé sigui inoculant en el nostre imaginari col·lectiu la idea que no seria un bon polític o bé fent-nos creure que no tindria cap possibilitat o bé fent-nos pensar que tot plegat no és prou seriós. I, paral·lelament, si hi ha una manera de convèncer Laporta perquè es faci enrere en les seves intencions, ho provaran.
De la mateixa manera, si ara Laporta decidís no presentar-se, faria tot l’efecte que cedeix a aquestes lògiques i previsibles pressions de CiU i semblaria que darrere de tot plegat no hi ha la intenció d’un independentista de pedra picada d’oferir-se per quadrar el cercle i portar una part del país a la independència, sinó una simple i miserable operació per impedir un tercer tripartit i deixar la pista lliure a l’autonomista CiU. Laporta deixaria un record francament lamentable de la seva persona en l’esfera política tot i no haver-hi acabat d’entrar mai d’una manera certa i definitiva i es faria directament responsable d’una nova decepció col·lectiva.
M’agrada l’anàlisi Xavier, ben bé ho veig així…la prova que en Laporta sobretot pot restar a CiU pel triple motiu que a ERC ja no li quedarà gaire per restar (comparteixo la teva visió del harakiri d’ERC per anul·lar el PSC, tot i que crec que ha estat més aviat no volgut), que un segment important de CiU pot preferir l’opció Laporta per ser més valenta i perquè de fet CiU guanyarà igualment i millor que l’empenyin i pel fet que si algú pot treure vots de l’abstenció és en Laporta i no els de sempre amb el discurset “assenyat” de sempre…bé la prova major d’això és el tracte que reb en Laporta a La Vanguardia.
M’agradarà veure si finalment es presenta com s’ho fa en Laporta per amalgamar el galimaties independentista d’aquest país, almenys un segment suficient del mateix, perquè segons com li pot esclatar a les mans si no és hàbil, respectuós, enèrgic i modèlic alhora…i no té totes aquestes virtuds en igual mesura en Laporta. En tot cas, dubto que se’n surti sense un equip potent al darrera. I voldria que se’n sortís.
Potser al final, de tant esperar, farà salat, aquest Laporta. Em fa l’efecte que hauria d’improvisar massa ara per presentar-se (improvisar equip, programa etc).
Jo aposto per una candidatura transversal encapçalada per una persona de consens, no un polític, com ara Jordi Porta o Muriel Casals, d’Òmnium o en Terricabras, i una llista formada per gent de prestigi de diferents àmbits: Cardús, Requejo, Junqueres, Solé i Sabaté, empressaris, sindicalistes etc. Cal fer un esforç per fer front al TC i encarar el futur mirant nord enllà.
I deien que Reagrupament era un projecte personalista ?? Collons noi, doncs ja m’explicareu què és el projecte Laporta…..
Precisament el gran problema de l’independetisme català és la fragmentació i els personalismes que han fet que només hi hagi, ara per rar, una gran munió de grups, gruipets i gropluscles. I això pot fer fracassar el projecte. I això de Laporta només és un personalisme més.
Demano doncs, que no estiguem tant pendents d’ell, que faci el que vulgui i que els diversos grups i grupets es comencin a reunir per parlar i negociar per aconsseguir una única candidatura el més àmplia possible. I si Laporta vol ser-hi, serà ben rebut, però si no, no s’enfonsarà el món…
Laporta va un passet per davant d’aquestes miniatures que no ens deixen veure la perspectiva. Molt bé, moltes consideracions i alternatives per oct/nov del 2010, avals bancaris enlloc. Ell solet pagarà i manarà el seu projecte sense interferències tribals insolvents. Tindrà el seu supergrup parlamentari, flamant, nou de trinca i condicionarà el país. Un primer pas. Una gran espectació i punch exponencial, mai vist. Donarà la volta al globus. Nova dimensió. Des de la nova posició es poden fer moltes coses, indubtablement una eina bàsica pel futur nacional, però només és la primera etapa. Més coses farà desprès, perquè la data grossa d’en Laporta arriba just 6 mesos a posteriori, en el seu millor moment, com per treure uns 200mil vots a les properes eleccions, jugant a casa: del grup parlamentari al comandament del Cap-i-Casal, a manegar un megapressupost municipal i a recuperar la capital Catalana, perquè BCN és difícil que segueixi a Catalunya però Catalunya seguirà a BCN sense condicions. Posa-li el cap de nou al país, que aquest tornarà a tenir idees. Penseu què passarà si la consulta de BCN té el suport del seu batlle… Política internacional de veritat. El cercle podrà tancar-se de nou quan l’home torni al Parlament, després d’haver fet camí amb autonomia a l’ajuntament i on es trobarà que el seu grup també haurà fet feina. Serà aquella en aquella elecció el moment de fer allò que avuí pensem toca pel 2010. Aquesta és la meva reflexió. Salutacions.