Blog d'en Xavier Mir

Noves proves del caràcter
irreversible i accelerat del procés. Dissabte Alfons López
Tena ja recordava que persones com Foix, de Carreras o López
Burniol estan demanant que es faci ja el referèndum perquè
creuen que ara encara són a temps de guanyar-lo, de
neutralitzar el greuge acumulat i de salvar la legitimitat de
l’Estat. Avui és Félix de Azúa qui, a part de
carregar les culpes del caos de Rodalies a la Generalitat, d’afirmar
que ?La táctica pujolista de echar la culpa de todo a los
españoles sigue dando frutos? (el món al revés)
i de veure en les paraules d’Oriol Pujol tot l’independentisme que un
servidor hi ha trobat a faltar, en un article
a El País afirma:
?Como escribía el
notario López Burniol en estas mismas páginas a
principios de noviembre, ha llegado el momento de hablar abiertamente
con la población sobre la independencia.?
L’article del notari, doncs, ha fet efecte.

I com
és que Félix de Azúa ha canviat d’opinió?
Segons ell, ?la
población está hastiada del despilfarro gigantesco que
se comete con la excusa de la "identidad" en detrimento de
la vida real?, punt en
què indefectiblement torno a remetre el lector a les posicions
de López Tena, que no tenen res d’identitàries i que
causa estralls per la simplicitat i contundència del seu
argumentari allà on va i per ser qui és. Visca
l’independentisme de corbata, Alfons! És la vida real allò
que fa que cada cop més persones, identitats i llengües
al marge, pensin en l’opció d’un estat propi. Però els
unionistes, que ho saben perfectament, continuaran parlant de
nacionalisme i de batalletes identitàries fins l’endemà
de la independència.

?Por
esta razón, un partido conservador, católico y burgués
como Convergència, ha optado por la vía adolescente. El
partido converge hacia Ibarretxe. Ahora son separatistas, aunque
mantengan los eufemismos habituales: confederación, asimetría,
autodeterminación, soberanismo.?
Dissabte Rull va dir a Òmnium que ell era independentista en
un partit que no ho és. Diumenge Oriol Pujol afirmava que CiU
no és independentista, i podríem donar-ne molts més
exemples, però tant hi fa: a Félix de Azúa li
convé mentir per la seva estratègia i no seré jo
qui l’aturi.

Félix
de Azúa proposa que fem un referèndum d’aquí a
un any. ?Durante ese año
los separatistas nos explicarían cómo iba a ser la
nueva nación, qué harían con aquellos que
desearan seguir siendo españoles?,
diu. I què han fet fins ara amb els qui no volíem? Que
no ens hem esperat pacíficament i democràtica fins que
hem estat suficients? Mentides, doncs, tergiversacions i ara,
trampes: ?La consulta
debería realizarse con todas las garantías, claro está,
entre las cuales hay una de difícil negociación: tanto
si el resultado es negativo como si es positivo, debería
considerarse irreversible.?
Això és el que voldrien: guanyar el referèndum i
tancar el tema per sempre. És cert que no podem fer un altre
referèndum cada any, però negar la possibilitat de
fer-ne un altre és pur dogmatisme.

Ara,
una animaladeta per fer por: ?no
creo que ni siquiera los separatistas votaran por la independencia:
les crearía problemas?.
I que no en tenim ara, de problemes, justament per pertànyer a
l’Estat espanyol? I ara un polsim de violència simbòlica:
?el discurso
nacionalista está acabado, como muestra el continuo incremento
de la abstención?.
Molt bona aquesta. Per tant, tota l’abstenció que han patit
PSC i PP, que els ha portat a pèssims resultats, obeeix també
al discurs nacionalista?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!