Ahir, 4 de febrer, va fer deu anys que va morir Fèlix Cucurull. A Arenys de Mar hi ha programats diversos actes que m’agradaria que servissin perquè la seva figura i la seva obra tornin a ser actualitat. La programació es pot consultar al web de l’Ajuntament d’Arenys de Mar (www.arenysdemar.org). Animo tothom a participar-hi i a fer-ne difusió. M’agradaria veure, en les properes setmanes, uns quants articles a la premsa. M’agradaria sentir algun reportatge a Catalunya Informació, per exemple. I encara m’agradaria més que Televisió de Catalunya preparés algun documental sobre la seva figura. Això darrer seria un digníssim acte de desgreuge pel tractament informatiu que es va fer de la seva mort.
Entre els actes programats hi ha la presentació del lloc web www.felixcucurull.org, amb la digitalització de l’obra Panoràmica del nacionalisme català. És una excel·lent notícia que aquesta obra es pugui descarregar gratuïtament des d’Internet. Tothom ho hauria d’aprofitar ni que sigui per fer-hi una ullada. Molta gent se sorprendrà simplement de trobar-hi els textos del segle XVII. Massa gent encara es pensa que el catalanisme és un invent de Jordi Pujol o, a tot estirar, de la burgesia catalana del segle XIX. Aquest país necessita massivament llegir l’obra de Cucurull. Tant de bo es produís aquesta lectura popular massiva, ni que fos fragmentària, perquè a la llum de les idees de Cucurull veuríem d’una altra manera l’actualitat política.
En la presentació que es va fer ahir a Arenys de Mar d’aquests actes programats hi va haver un parlament memorable de Jordi Bilbeny, que va destacar la qualitat humana de Fèlix Cucurull i la coherència del seu pensament i la seva actuació. També hi va haver els parlaments institucionals imprescindibles: la directora de la biblioteca (equipament des del qual s’ha dut a terme la iniciativa) un dels fills de Fèlix Cucurull (en representació de la família, que també ha recolzat plenament l’homenatge) i l’alcalde. La presència d’aquest darrer, imprescindible segons la lògica del protocol, se’m va fer estranya. Al costat de la coherència de què parlava Bilbeny, no resulta gaire coherent lloar la figura de Cucurull i demanar que l’acte s’acabi amb el cant d’Els segadors d’una banda, però mantenir, de l’altra, un pacte municipal amb el Partit Popular. Afortunadament, aquesta incoherència no ha impedit que l’acte fos un èxit rotund i un sentit homenatge a Fèlix Cucurull i a la seva vídua. Perquè la sala era plena a vessar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No hi ha cap incoherencia,els del PP d´Arenys també canten els Segadors.
Pepet