Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

11 de desembre de 2013
1 comentari

El Partit Popular Europeu i el secessionisme lingüístic

En algun apunt anterior he comentat aspectes polítics i lingüístics tant de Romania com de la República de Moldàvia. Ara fa dies que la notícia és a Ucraïna i, de rebot, sí que s’ha fet alguna referència a Moldàvia pel fet que ells, encapçalats pel primer ministre Iurie Leanca, sí que van signar l’acord amb la UE, un acord que ja els ha donat un parell de fruits celebrats: la liberalització dels visats i la lliure circulació cap a la UE dels vins que la federació russa els havia boicotejat. El que passa en aquell país, però, ens continua intreressant relativament poc, cosa que us convido a corregir entre tots en la mesura que la nostra situació ens ho vagi permetent, per detectar aspectes concrets en què podríem voler aprofundir.

La setmana passada, concretament dijous 5, el Tribunal Constitucional moldau va resoldre que la llengua oficial de la República Moldava és el romanès. Ho podeu llegir en anglès a Europa Libera o a l’agència de notícies IPN. Sembla una obvietat, però resulta que la Constitució moldava diu que és el moldau i això ha donat peu al manteniment d’un vell conegut nostre: el secessionisme lingüístic.

A l’actual República de Moldàvia s’hi parla romanès, ucrainès, rus, gagaús i búlgar en diferents proporcions, tal com es pot llegir a la Viquipèdia, però els anys passats com a república soviètica van comportar una aposta pel secessionisme basada en dos eixos: escriure el romanès amb l’alfabet ciríl·lic i rebutjar el nom de la llengua en benefici del de moldau.

La situació política actual, que personalment trobo molt interessant, és de dos blocs força confrontats. D’una banda, hi ha l’Aliança per la Integració Europea, actualment al govern, i de l’altra, el Partit dels Comunistes de la República Moldava, encapçalats per Vladimir Voronin. Les enquestes diuen que la crisi de govern que enguany va provocar el canvi de Vlad Filat per Iurie Leanca i alguns afers de gestió dubtosa en l’àmbit de les finances i l’aeroport beneficien els comunistes, que sumen més en intenció de vot que no pas tots els membres de l’Aliança junts. Amb tot, Vlad Filat es mostrava convençut fa poc que la signatura de l’acord amb la UE a la cimera de Vílnius del novembre passat seria un punt d’inflexió.

I per si l’eix europeu i l’eix lingüístic no fossin prou, sense oblidar el conflicte congelat de Transnístria i la regió autònoma gagaüsa, també hi ha la reivindicació creixent de la unió dels dos països, Romania i República Moldava, que alguns veuen com una via alternativa d’integrar-se a la UE.

Amb tots aquests elements damunt la taula i molts altres que segurament em deixo, el president romanès Traian Basescu va voler valorar la decisió del Tribunal Constitucional moldau com “una de les alegries més grans dels darrers anys” i fins i tot es va mofar dels qui havien pretès fer diccionaris moldau-romanès. Basescu és del PDL, partit demòcrata i liberal que forma part del Partit Popular Europeu, igual que en forma part el PLDM de Leanca i Filat tot i no ser encara estat membre.

A partir d’aquí, segur que romanesos i moldaus del PPE sabran ajudar els espanyols del PP a veure que la política de secessionisme lingüístic que practiquen al País Valencià i a les Illes no té cap ni peus. I segur que nosaltres hi trobarem una excel·lent ocasió per felicitar-los per un sentit comú que manca als espanyols i per remarcar el gran potencial que té el contacte lingüístic i cultural entre les nostres comunitats.

  1. El secessionisme lingüístic és una constant en la història. Ara mateix, per exemple, a Argentina promouen una Acadèmia Sudamericana de la Llengua per anar establint una llengua que sigui la que puguin estudiar els asiàtics sobretot. Als EEUU ja fa anys que són líders en captació d’estudiants que van a aprendre l’anglès-americà. Amb l’espanyol,pot passar el mateix.
    De fet, les pel.lícules de Hollywood són doblades a l’espanyol americà i per un mercat molt i molt petit les doblen en espanyol d’Espanya.
    A Catalunya, un grup de lingüistes del castellà, demanen crear una Acadèmia del castellà de Catalunya. Maragall també deia que hi havia un castellà de catalunya que ens era propi.
    Quan parlem de llengues, el primer que hauríem de mirar és què deuen pensar sobre el tema a Asia,Africa,Amèrica, i fins i tot a Europa.
    Poquíssima gent va a Gal.les i aprèn el gal.lès. Té una certa lògica pràctica. Però és que moltíssima,moltíssima gent,va a viure a Holanda o Dinamarca i tampoc aprenen les llengues Locals si en els seus entorns de feina i amistats només usen l’anglès. Pots viure a Amsterdam en anglès.
    A Bucarest, vaig conèixer el director de l’Hotel Sofitel que hi portava treballant 5 anys. Jo en feia 2 i ja parlava la llengua, però ell que era polonès mai de la vida va necessitar aprendre ni un multumesc…
    Crec que els catalans donem una importància a la llengua molt exagerada, fruit de la repressió i la falta de reconeixement.
    Quan siguem independents és possible que el preu que en pagui Catalunya sigui la llengua : mort natural enlloc del suicidi que han pretès els altres.
    TOTES les llengues del món, fins i tot el xinès, tard o d’hora desapareixeran. O millor dit, evolucionaran.
    El gallec ja no és el galaico-portuguès en les que un del Ferrol podia parlar amb un d’Oporto. A dia d’avui ja és un dialecte castellà.

    El valencià és al català el que l’argentí respecte el castellà. Jo en dic argentí, com tothom, però no en discutim l’arrel.

    Del que s’hauria de tractar en un món global, és de donar espais d’ús a les llengues LOCALS. Però hem de ser molt conscients de s’ha de tenir al costat una o més llengues d’àmbit més GLOBAL.

    Despolititzem les llengues. Desterritorialitzem les llengues.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!