La blogosfera continua essent un espai
de llibertat per a l’opinió política sense límits,
o amb els límits que tots coneixem: la insuficient implantació
d’Internet, un hàbit encara no prou consolidat a l’hora de
contrastar les informacions i opinions que trobem a la premsa, certa
inèrcia en el prestigi del format paper, etc. Però res
millor que els blocs per saber per on es mou el debat polític
entre les capes de població de formació mitjana-alta. I
permeteu-me que ara adscrigui a les capes de formació baixa
les persones més influenciables per discursos xenòfobs
i simplistes. Al costat d’aquest espai de llibertat, però, els
mitjans impresos continuen arribant als quioscos i es continuen
comprant i llegint. I aquí encara hi ha diferències i
interessos. Aquí encara hi ha control de l’opinió i
manipulació en la tria i el tractament de les notícies.
No dic res de nou, però si avui llegiu El Punt, per
exemple en l’edició del Maresme, hi trobareu un editorial
referit a Ibarretxe
i a les plataformes sobiranistes. Cap al final de l’article hi
podem llegir que “resulta molt interessant la proposta del
Centre d’Estudis Sobiranistes per impulsar una consulta de tipus
sobiranista que tingui el suport d’una iniciativa popular en forma de
recollida massiva de firmes i que posteriorment dificultaria la
negativa del govern espanyol al rebuig d’una petició de
referèndum. Un element, aquest de la iniciativa popular, que,
per exemple, el projecte que impulsa Ibarretxe no inclou”.
Podem completar aquesta lectura amb
l’apunt de Carme-Laura Gil al seu bloc de MésVilaweb “La
conferència del lehendakari”, que també remarca
algunes diferències entre el que diu Ibarretxe i el debat que
tenim al Principat: “No parla d’independència obertament,
no propugna que Euskal Herria, el Poble Basc sigui un Estat sobirà
dins d’Europa.” O això altre: “La conferència
comença i acaba amb una afirmació feta amb veu
contundent i segura que gairebé fa oblidar-ne el contingut,
l’èmfasi sobre l’adjectiu : ‘Euskadi no és
una part subordinada d’Espanya’.
El públic català l’aplaudeix amb fervor, mentre crida
‘in-de-pen-dèn-cia’. I el lehendakari no ha dit :’Euskadi
no és una part d’Espanya’.”
I si l’apunt de Gil pot servir per completar l’editorial d’El
Punt, en el mateix diari trobem un article de Narcís
Oliveres que serveix per contrastar el punt de vista de
l’exconsellera. Oliveres hi escriu: “Quan es reivindica el dret
a decidir, què es vol dir? Només pot decidir qui és
independent.” O això altre, memorable: “Què
vol dir ‘som una nació’? Políticament parlant, nació
és una comunitat titular de la sobirania. Com és
possible que hi hagi qui es proclami sobiranista, però no
independentista? Fer-ho és una abominable utilització
del doble llenguatge. Hem estat massa temps immersos en el doble
llenguatge, en els eufemismes. Ha arribat el moment en què,
principalment els ciutadans, diguem les coses tal com són. De
dir si som unionistes o independentistes. I d’exigir que els líders
també ho facin.”
A la secció de Política,
El Punt aprofundeix en allò que apunta a l’editorial:
L’article “A
la independència per iniciativa popular” es donen
detalls de la proposta que el CES presentarà dimarts vinent a
Òmnium de cara a la confecció d’una llei de consultes
populars. Si ho llegiu, veureu quin serà finalment el model
català d’accés a l’estat propi. No cal esperar al 2014.
Només cal fer la llei, recollir les signatures i convocar la
consulta. El 2008 acaba de començar i ens portarà més
sorpreses que no ens pensem. Com deia a l’apunt
d’ahir, ara és l’hora de Puigcercós. Ara és
l’hora de valorar molt positivament que ERC sigui al Govern i que el
conseller encarregat d’elaborar la llei sigui independentista. I ara
és l’hora d’esperar que el sobiranisme de CiU i l’aposta de
Mas pel dret de decidir facilitin l’aprovació d’aquesta llei,
que sens dubte serà el centre del debat durant els propers
mesos, malgrat les eleccions espanyoles.
Un altre diari que també
reflecteix la realitat del debat al carrer és l’Avui,
que explica
que el 9 de març la PDD recollirà signatures pel dret
de decidir. Altres diaris com periódicos i vanguardies
prefereixen fer veure que aquest debat no existeix. Dissimula, nano,
dissimula, que això pinta malament…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs només es preocupen d’allò que els mitjans espanyols volen que és preocupe.
Totalment d’acord amb això de forjar la nostra independència a través d’una iniciativa popular. Tant de bo tot això que dius d’elaborar la llei de consultes arribi a bon port i puguem decidir d’una vegada què és el que volem i el que no volem. Tanmateix, he de dir que no comparteixo l’opinió d’en Narcís Oliveres quan diu "Com és
possible que hi hagi qui es proclami sobiranista, però no
independentista? Fer-ho és una abominable utilització
del doble llenguatge". A mi no em sembla pas que això sigui una contradicció ni res per l’estil. I ho dic perquè ho he comprovat "sobre el terreny". Una persona pot estar a favor del Dret a decidir, però en canvi, quan aquesta mateixa persona obté el mencionat Dret i es disposa a exercir-lo, no necessàriament ho ha de fer per a "trencar amb el passat". No sé si m’explico.
Salut
Dir-se sobiranista o nacionalista i no voler la independència és incomprensible per qualsevol persona lliure, però és clar aquí estem parlant d’esclaus.
Amic Xavier, no ens confonguem. La prioritat ara és fer un reset a ERC i fotre fora en Carod, en Puigcercós i en Vendrell, els filosociates. Sense aquesta regeneració d’ERC no hi ha sobiranisme que valgui. I per això tenim el 9-M. Aquell dia, com una excepció, tots a votar el PP. Votar ERC és reforçar la direcció filosociata apoltronada i enterrar l’independentisme. Votar el PP amb la pinça al nas, un sol cop i mai més, es fotre la direcció d’ERC al carrer i iniciar una nova etapa.