Un ingrés massiu a ERC,
novament? Aquesta és la proposta que han fet Hèctor
López Bofill i Diego Arcos i que diversos mitjans ja han
recollit (El
Debat, per exemple). L’ERC actual és fruit d’un ingrés
massiu d’un altre temps. Hi va haver una generació que,
seguint la crida de Colom i Carod, van optar per la lluita política
i van acabar prenent les regnes del partit de Macià i
Companys. La proposta no té pas el mateix valor ni tindrà
segurament les mateixes repercussions que va tenir aleshores, però
té alguns components que la fan realment interessant.
D’una banda, el fet que un dels
protagonistes sigui Diego Arcos aporta el valor afegit d’un
determinat perfil, el procedent de la immigració i que, contra
els tòpics que alguns s’entossudeixen a perpetuar, sap
perfectament en quin país viu i en quin vol viure.
Naturalment, la immigració també vol la independència
perquè no són rucs i veuen els guanys que se’n
derivarien. De l”altra, la crida demostra que ERC ha consolidat el
seu suport social i que és a punt per encarar una nova fase de
creixement. Aquesta és la tendència i en aquest sentit
s’estan concentrant les tensions. Qui sap si ERC podria tornar a
actuar de receptacle i vehicle de diversos representants de la
societat civil o fins i tot d’una CDC desempallegada d’Unió.
Aquest horitzó no és gens inversemblant.
En qualsevol cas, és un repte
més per a ERC com altres partits tenen altres reptes. Potser
l’any acabarà amb bones perspectives també des de CDC o
CiU. D’entrada han donat suport a la convocatòria de la PDD.
Això la pot convertir en una altra gran manifestació,
tot i que el 18 de febrer de 2005 molta gent de CiU va desobeir la
direcció i es va plantar en el camí que sortia
d’Espanya per arribar a Catalunya. La unió de CiU i ERC en
aquesta manifestació pot establir un molt bon precedent. Ara
només falta conèixer la posició d’ICV. Si ells
se situen al costat del poble, el president Montilla arribarà
a una cruïlla (si l’Andreu em permet el rodolí):
denunciar la falta d’inversió a Madrid i després no
posar-se al costat del poble és una contradicció que
redueix encara més la seva escassa mobilitat. Comença,
doncs, el compte enrere per saber com anirà aquesta nova
convocatòria. Encara no som a mitjan novembre i l’agenda
sobiranista de desembre pinta francament bé. Algú
s’atreveix a posar data a la independència? Jo diria que no
haurem d’esperar al 2014 per fer el referèndum, que en tot
cas, ho podem deixar tot enllestit per fer un acte solemne aquell dia
que ens permeti celebrar que al Principat hem recuperat la sobirania,
però que cal continuar construint la nació des del nou
estat.
PS: Demà seré a l’acte
d’Òmnium. Ens hi veiem?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
però només voldria recordar que tots aquells que eren del Hortalà ja no hi son a ERC. –)
Vaig secundar la crida de l’Àngel Colom i el Josep-Lluís Carod. En aquells moments no hi havia ERC ni res que se li assenblès, tan sols una colla de senyors que esperaven la mort política. L’Hortalà se’n volia aprofitar per aconseguir un pacte amb CDC que li permetès tenir un estatus igual al d’Unió. Aleshores ho vam evitar no sense tensions internes. Han passat quasi vint anys d’aleshores. ERC s’ha consolidat i ha crescut. És a punt d’ocupar el lloc que li pertocava en la transició però que no va poder ser. Ara ve la transició de veres: passar del’estat post-franquista al democràtic i això serà quan guanyem el dret a decidir. Tan se val si votem ERC o CUP o CDC. Elmés important és que el dia D posem SÍ a l’urna. De tota manera recordem que els referendums es convoquen des del govern.