Deu ser que les vaques magres afecten també la blogosfera, però tinc la sensació, ja amb cert pòsit, que els blocs se’ns aprimen. D’una banda, piulem més al twitter o al Facebook o a les xarxes socials que sigui. De l’altra, la capacitat de generar opinió en un entorn de sobreinformació i saturació d’opinió dificulta cada cop més la tasca dels qui podem anomenar franctiradors, els qui anem a la nostra. Cada cop més la xarxa reflecteix la mateixa realitat que hi ha al món desvirtualitzat. I en aquestes condicions, llançar un missatge audiovisual -més lent d’elaborar, això sí- acaba arribant a més persones. Ho prova el fet que el muntatge “
Decisions de llibertat” hagi assolit pràcticament les 700 reproduccions o que “
Contra el nacionalismo” en porti prop de 400″, tot i ser exemples d’un amateurisme evident. Les coses podrien estar anant per aquí.
I, de passada, deixeu-me dir que davant el panorama desolador que deixa entreveure CiU amb un retorn al poder catastròfic sense haver completat el procés de sobiranització, amb una gent que només pensa a recollir la fruita que els socialistes han podrit, i uns socialistes sense ganes de rectificar, contents i feliços de perdre cada cop més escons i emmudits davant la desastrosa aparició televisiva de Montilla ahir (pobret, ara que triplica l’audiència queda en evidència), davant de tot això la meva esperança és que Laporta confirmi la seva candidatura i que la gent pugui triar una llista independentista més si no volen votar Esquerra ni tornar a les velles urpes autonomistes de CiU. Si més no, comença plantant cara a La Vanguardia, que no és poc.
Tinc la sensació que, pel que fa a les enquestes, tothom escombre cap a casa.
De tota manera, seria un fracàs brutal que l’augment de l’independetisme dels ultims anys, no es plasmés en la composició del nou parlament.
Des de el meu punt de vista hi ha dues coses fonamentals:
1) Que ERC + Reagrupament + Laporta sumats treguin bastant més dels 21 diputats actuals que té Esquerra.
2) Que els 54 diputats actuals formats per PSOE + PP + CC haurien de baixar com més millor.
Només si es compleixen aquestes dues premises podrem sentirnos satisfet. I per això hem de treballar tots plegats.
Esquerra està intentant rectificar mitjançant la proposta del referendum multiopció -per cert, una proposta molt interessant i que l’hauriem de tenir en compte – però em temo que aquesta rectificació arriva tard i, encara avui, la proposta és un pèl imprecisa i ambigua. Es per això que la davallada electoral d’Esquerra és inevitable, siguem realistes.
Per tant, és imprescindible que la candidatura formada per Laporta + Reagrupament + els que falten, sumin més diputats que no pas els que perderà Esquerra. I si no és així l’haurem ben bé cagada.
I ja sé que Laporta pot tenir ganxo, però molt em temo que l’atomització del món independentista i, el que és pitjor, les ganivetades, els mals rotllos, les envejes i l’afany de protagonisme entre independetisme ens passarà factura a les eleccions.