Abans de les meves vacances vaig fer una proposta i ara és hora de recordar-la. Tenim quinze dies, qui vulgui afegir-s’hi, per fer-ne difusió. La proposta va dirigida a tothom que publiqui escrits i que tingui previst fer-ho la setmana del 4 al 10 de setembre. Bé sigui en la blogosfera o bé en la premsa diària o setmanal, nacional, comarcal o local. Es tracta, simplement, d’encapçalar els escrits amb un títol determinat, independentment del seu contingut. El títol proposat és "Jo també vull un estat propi". Amb aquesta iniciativa es busca un cert impacte en l’espai comunicatiu català a fi que l’opció d’un estat propi per a Catalunya hi sigui tractada amb normalitat, com una opció més, especialment en un moment en què s’acaba d’aprovar un nou estatut. La proposta vol ser transversal. S’hi pot adherir tothom al marge d’afinitats partidistes i de matisos de calendari o de procediment. Les persones que publiquin més d’un article aquella setmana, com és el cas de molts blocaires, poden fer servir el mateix títol cada dia afegint-hi únicament una numeració en xifres romanes i entre parèntesi. No cal fer constar enlloc l’adhesió explícita ni la procedència de la iniciativa, tot i que estaria bé comentar que ha sortit de la blogosfera. No faig la proposta per cap interès personal sinó perquè penso que pot tenir efectes positius en la repercussió social dels blocs, en la normalització de la via sobiranista, en la cohesió de l’independentisme i en la diversitat d’opinions que tot espai comunicatiu hauria de reflectir.
Expressar la voluntat que Catalunya tingui un espai propi és especialment oportú ara que s’ha aprovat el nou estatut i que alguns sectors socials volen aprofitar-ho per aparcar la qüestió nacional. Hem sentit l’entorn socialista fer declaracions en aquesta línia i sabem que CiU té el seu horitzó reivindicatiu en l’estatut del 30 de setembre de 2005. Els partits segueixen el seu camí, però la societat civil ha de seguir el seu. Ho va fer el 18 de febrer d’enguany i tindrà ocasió de tornar a fer-ho el proper 11 de setembre en la concentració democràtica i pacífica que cada any té lloc a Barcelona. Aquesta societat civil partidària d’un estat propi, però, no està prou representada en els principals mitjans de comunicació. L’opció independentista no es recull encara amb la normalitat que li correspon, i molts mitjans, en l’exercici de la seva funció de creadors d’opinió, accepten el marc estatal vigent com si no existís una altra opció. Per això, una campanya d’aquestes característiques pot ajudar a visualitzar el suport social d’aquesta opció i irrompre en l’espai comunicatiu, trencant així la dinàmica habitual per la qual són els principals caps de llista dels partits els qui marquen l’agenda mediàtica i treuen els arguments periodístics que convé a cada moment.
Quant a la resta del territori nacional, la realitat política i mediàtica és diversa i requereix estratègies de comunicació adequades a cada cas. La iniciativa que proposo està plantejada per al cas del Principat, però això no vol dir que no pugui rebre adhesions d’arreu, fins i tot de persones residents en altres estats, on potser el títol hauria de ser "Jo també vull un estat per a Catalunya". Aquesta campanya té la particularitat de ser, segurament, una de les primeres que es planteja des de la blogosfera, cosa que la converteix també en un experiment interessant per veure la repercussió que pot tenir aquest nou mitjà de comunicació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No coneixia la iniciativa (i crec que el teu bloc tampoc ) però no em sembla mala idea. En els escrits que faci aquella setmana afegiré la frase al títol.
Estaria bé que iniciatives com aquesta tinguessin el suport de tothom que s’hi sentís sobiranista fossin del partit que fossin.
Salut
Vaig obrir no fa gaire un bloc personal al meu municipi que encara està per estrenar… a veure si m’hi poso i m’afegeixo a la campanya.
En qualsevol cas és una iniciativa interessant que si arribés a la major part dels bloggers en llengua catalana seria impressionant…. segons aquestes estadístiques:
http://www.blogcensus.net/?page=lang
el català és la segona llengua més emprada als blocs de tota la xarxa, només superada per l’anglès! Això dona una idea de la importància de la nostra llengua a l’univers blocaire…
hola,
jo m’hi afegeixo a la iniciativa sobiranista des del meu bloc en llengua anglesa http://trenator.blogspot.com
Per cert, Xavier, que t’afegiré als meus links blocaires.
Salut i República
Jo m’hi apunto! M’afegeixo a aquesta proposta i em comprometo a fer-ne difusió. M’ha agradat. Veurem quina repercussió té! Seguim avançant…
Vas bastant equivocat. Quina estratègia només pot demanar la independència d’una part del seu país?
Això és una santa tonteria regionalista. El que hem dexigir és la independència de tots els PAÏSOS CATALANS. Deixeu de fer el joc a l’estat espanyol i francès.
Naturalment no em sumaré en aquesta proposta, així com espero que no ho facin la resta de companys. Espero que rectifiqueu i d’una vegada per totes deixeu de pensar en visió provinciana i ho feu en una visió veritablement nacional.
Salut i Països Catalans!
A Catalunya, per fer res, abans a de passar per l’haro d’un estatut embotit.
Des del blog (ara feia molts dies quen no escrivíem res) col.lectiu 1707, també farem un escrit que enviarem a la premsa lleidatana.
millor posar Països Catalans, molta més gent es podria sentir identificada amb la proposta.
Hola,
Des del meu bloc Ni vent ni gent m’afegeixo a la proposta, però com ja ha dit algú altre trobo més adequat posar Països Catalans.
M’afegeixo a la proposta (espero recordar-me’n la setmana que toqui) encara que no acabo de tenir clar si m’agradaria compartir un estat propi amb tota aquesta colla d’aixafaguitarres que quan algú assenyala en alguna direcció ells es queden mirant el dit. De fet, si no tenim un estat propi deu ser per aquesta tendència a embolicar la pròpia troca.
Si hem recordo, ja que darrerament tinc el cap als núbols. Per cert, penso que també estaria posar una frase d’aquest tipus al final de cada post, sobretot de cara al Google i altres cercadors.
Molt bé per la iniciativa.
Jo també m´apunto, perqué moltes formigues poden tombar l’elefant…el que no sé és com 🙂
Podeu comptar amb nosaltres.
PAÏSOS CATALANS ENDAVANT
Unitat per la llengua i per la nació. Ni un pas enrrera.!
Des de Gandia: Jo també vull un estat pels Països Catalans dirà el meu bloc.
Salut i revolta!
PAÏSOS CATALANS ENDAVANT
Unitat per la llengua i per la nació. Ni un pas enrrera.!
Des de Gandia: Jo també vull un estat pels Països Catalans dirà el meu bloc.
Salut i revolta!
…jo també m’apunto
El meu bloc també hi serà. A veure si fa patxoca tot plegat.
M’adhereixo a la idea que cadascú exposi a la seva manera la idea de l’estat propi. Estic convençut per igual de dues coses.
1) La independència és molt difícil, tant per la composició sociològica del nostre país com pel conformisme de tothom – inclosos els polítics. Amb tot, suposo que un any abans de proclamar la independència a tot arreu s’ha considerat majoritàriament una fita "impossible".)
2) Sense la independència el nostre país està abocat a la desaparició: llengua, cultura, manera de ser i de fer… Si descomptem més o menys les dues o tres primeres legislatures autonòmiques, en què va expansionar-se la catalanitat reprimida, la manca de lideratge polític – i no només polític – ens ha abocat a una lenta decadència, dramàticament accelerada en els darrers anys.
En parlarem més extensament la setmana del 4 a l’11.
Doncs aixòs, que tot lo que jo publiqui del 4 al 10 de setembre portarà el títol "Jo també vull un estat propi", i ja està.
Jo ho faré també. Vull fer-ho i estic preparat per fer-ho. No accepto tot el teu text com un dogma, però tampoc cal, oi que no?
I amb el tema dels Països Catalans, buf, deixem el temeta, no?, no en tenim prou amb les nostres pròpies miseries que hem d’anar a furgar en les alienes? Mireu, l’imperi es va perdre, per això plorem, oi? Doncs deixeu les excolònies tranquiles.
De Salses a Guardamar i de Fraga a Atenes o Neopàtria!
Felicitats per la iniciativa. Aquí en tens un més que s’hi adhereix!
Hola Xavier,
Em sembla una bona proposta, que ens sentin ben lluny!
Tens el meu recolçament!
Crec que la proposta és interessant quant a la idea que tingui un cert rebombori, malgrat que tots sabem que això, a vegades, es mou per canals de difícil control i de poca objectivitat.
Sobre la idea de tenir un estat, crec que és un tema clar. Potser algun dia, i fruit del procés nacional que aquest país sigui capaç de plantejar i desenvolupar, tindrem la mesura del tipus d’organització-estat que ens acabarem donant.
Crec, però, que en allò que no podem dubtar és si volem un estat perquè creiem que som una nació o per alguna altra qüestió que se m’escapa. Si és, com crec, perquè ens considerem membres d’una nació, cal que tinguem clar quina és la nostra nació, on comença i on acaba -si més no en un principi- i què no és la nostra nació. Per això, no entenc que quan algú proposa la reclamació d’una estructura política de poder nacional ho faci autoretallant el propi país. Cal que en aquest tema siguem clars i ferms. O creiem que els Països Catalans són una nació o no ho creiem. Perquè, si no ho tenim clar, cal que ens preguntem si les Illes, el País Valencià, la Catalunya nord i la Franja de Ponent no són nació catalana, què són? Regions d’Espanya o de França? I si creiem això, endavant, és una opció. Però si no ho creiem, la nació i l’estat han de coincidir. Que les situacions són diferents? Potser sí en alguns aspectes i potser no en d’altres. Però si creiem en un procés de sobirania i el volem hem de definir quina és la nostra terra.
Per tot això, perquè crec que no és una fotesa sinó el tema central, m’adhereixo a la proposta si el plantejament final és aquest, sinó, sentint-ho molt i sabent que moltes coses, òbviament, ens seguiran unint, no ho faré.
En qualsevol cas, del 4 a l’11, em comprometo a escriure reclamant un estat, la independència dels Països Catalans.
Jo també vull donar suport! 🙂
No se si publicaré res peró un recolzament per l’ empenta!!!
Salut!!!
Felicitats per la proposta Xavier, jo m’hi adhereixo feliçment.
El meu blog durà un post adhoc.
Una abraçada,
Òscar
En primer lloc dir que no disposo de bloc, i que he tingut notícia de la vostra iniciativa a través de Vilaweb. Tot i amb això, i per si pot servir d’alguna cosa, us faig arribar un suggeriment a títol personal.
Valoro molt positivament la vostra iniciativa, però trobo a faltar, si més no, un text, junt amb el català, en llengua anglesa. Crec que seria una petita victòria que la causa catalana es comencés a internacionalitzar. Si no es parla de nosaltres a l’exterior, per molt mobilitzats que estiguem en el nostre territori, senzillament, no existim.
I això només pot ser possible fent que el missatge a transmetre pugui arribar clarament i de forma entenedora a tot el planeta, no només en el nostre territori. No és casualitat que en moltes de les causes obertes al Món, i justament aquelles de què en tenim més notícies, els seus defensors es manifestin sovint amb lemes en anglès, junt amb la llengua pròpia. És per això que junt amb el lema català que proposeu, jo n’afegiria un altre en anglès (We want a State for Catalonia, o We want a State for the Catalana Nation) o un altre de similar.
Salut i sort amb la iniciativa
Hola, jo ho posaré al subtítol del bloc.
Salutacions,
Roi
Des del Lobby per la independencia, també ens hi apuntam!
També encapçalaré els tres blocs que actualitzo normalment amb el títol reivindicatiu. Doncs ja és hora de començar a parlar d´un tema tants cops silenciat.
Salut i independència!!!
Jo també adhereixo !!! És un DRET de tenir un Estat…
Visca l’Independència.
Jeroni.
Molt bona iniciativa!
Es tan senzill, no fa falta ni una guerra ni una revolucio, ni res de tot aixo. Senzillament INDEPENDENCIA. Espanya no es el meu pais. Catalunya SI. VISCA CATALUNYA LLIURE.
Nosaltres també volem un estat propi pels Països Catalans.
http://sempreendavant.blogspot.com/
Ja era hora de que els bloc comencessin a ser quelcom més que una altra manera de mirar-se el melic. A partir del 4 una acció coordinada permetrà una nova forma de visualitzar que Volem un estat propi ! Ja va bé que la imaginació no s’adormi. Via fora!
http://fantassin.ppcc.cat/
Endavant les atxes. El bloc "de sant boi al món" també s’hi apunta:
http://ferran-santboi.blogspot.com
Salut i independència a tots els i les blocaires dels Països Catalans!
Així comença, a partir d’avui el meu bloc.
Amb setanta-qüatre anys de lluita per la llibertat, no em voldria morir sense veure la Catalunya lliure i sobirana que sempre ha somniat. Ara la lluita es vostra, jovent. Tots amb una sola veu "Visca la Pàtria!"
Bona ideia la campanya….
Salut i llibertat!
M’adhereixo a la campanya, el 4 de setembre a publicar!!!!
Existeix algun tipus de material gràfic de suport?
http://ar2d2.blogspot.com/
Visca la democràcia! Autoderminació, ara!
Visca la democràcia! Autoderminació, ara!
Encara que al País Valencià ho tenim molt més difícil que vosaltres, però, en tant que hi he conviscut sis cursos a la vostra terra ensenyant en un ies de Sabadell i que compartesc el desig de "SOBIRANIA", també m’hi adheresc. Sols una cosa: què haig de fer per què al meu bloc aqueixos dies aparega la frase "Jo també vull un estat per a Catalunya"? Explica-m’ho. Gràcies
Visca la Terra, per un estat propi
La llibertat és un dret que es pot assolir fàcilment si es treballa per aconseguir-ho.
Totes les persones del món han d’estar contentes que un poble vulgui ser lliure i ajudar-lo perquè ho aconsegueixi. Els pobles que no desitgin la llibertat dels altres pobles no mereixen ser lliures.
Tot el meu suport.
Endavant.
Salut i República Catalana!
Xavier, m’adhereixo a la campanya. Penjo breu article al meu bloc. Salut. Isidre.
l’autonomia que ens cal es la de portugal. la unica solució, la independencia i deixem-se de collonades estatutaries.
Em sembla una bona idea.
Veurem quin impacte mediàtic té la campanya. També tinc un bloc personal i durant la propera setmana encapçalaré les entrades amb el títol "Jo també vull un estat propi".
Un parell d’entrades cauran.
La setmana vinent les entrades les encapçalaré tal i com proposes
Jo també m’adhereixo a la campanya
http://jmaguirre.blogspot.com
Josep M.
Xavier Mir:
He modificat el títol de capçalera del meu bloc per a reforçar el meu recolzament a la campanya. Es a dir: bloc i posts amb el "jo també vull un estat propi"
http://turrai.blocat.com/post/2116/94630
Si et sembla interessant, ho podries fer córrer i sinò, cap problema.
Hola!
jo acabo d’encetar un bloc i també m’hi he adherit! http://www.jeppi.cat/bloc
Gràcies i ànims amb la iniciativa 😉
Hola Xavier,
ja m’hi pots apuntar. Necessitem una República Catalana.
Salut!
Jo també vull un estat propi
El web Catalunya 1714 (http://www.racocatala.cat/cat1714/) s’adhereix a la campanya "Jo també vull un Estat propi".
M’adhereixo a la campanya Jo també vull un estat propi.
Gràcies per la iniciativa!
Salut!
Gràcies, Xavier, per la teva iniciatiava. Jo també m’adhereixo a la campanya i aprofito per felicitar-te per l’èxit que està tenint.
Company, companys,
Em plau adherir-me a la campanya. Aquí teniu l’enllaç
http://josepsort.blogspot.com/2006/09/jo-tamb-vull-un-estat-propi-amb-aquest.html
Bona diada i Visca la Terra!
Ara penso que està més correcte.
Si realment existís la democràcia, ja tindríem aquest Estat propi que reclamem des de fa anys. Si existís la veritable democràcia, no ens caldria cap referendum, perquè si hem de dependre dels seus resultats potser no el tindrem mai aquest Estat. La majoria d’espanyols que viuen i treballen a Catalunya i que no per això són ni se senten catalans, no votaran mai a favor de la nostra independència. Ells són espanyols, conqueridors per naturalesa, o millor dit, rapinyaires, i no abandonaran amb facilitat els darrers territoris colonials. ¿Perquè haurien de votar en un referèndum els espanyols que són a Catalunya? Qui vol un Estat propi som els catalans; hi tenim dret perquè som un poble diferenciat dels demés per un idioma i una cultura propis, amb una voluntat de decidir per nosaltres mateixos i no haver d’acatar lleis alienes. La veritable democràcia consideraria normal i no posaria impediments a cap poble que volgués regir-se per sí mateix. Però no és el cas d’Espanya… ni d’Europa. Així doncs, només ens queda seguir lluitant amb tots els mitjans possibles. Salut!
Si realment existís la democràcia, ja tindríem aquest Estat propi que reclamem des de fa anys. Si existís la veritable democràcia, no ens caldria cap referendum, perquè si hem de dependre dels seus resultats potser no el tindrem mai aquest Estat. La majoria d’espanyols que viuen i treballen a Catalunya i que no per això són ni se senten catalans, no votaran mai a favor de la nostra independència. Ells són espanyols, conqueridors per naturalesa, o millor dit, rapinyaires, i no abandonaran amb facilitat els darrers territoris colonials. ¿Perquè haurien de votar en un referèndum els espanyols que són a Catalunya? Qui vol un Estat propi som els catalans; hi tenim dret perquè som un poble diferenciat dels demés per un idioma i una cultura propis, amb una voluntat de decidir per nosaltres mateixos i no haver d’acatar lleis alienes. La veritable democràcia consideraria normal i no posaria impediments a cap poble que volgués regir-se per sí mateix. Però no és el cas d’Espanya… ni d’Europa. Així doncs, només ens queda seguir lluitant amb tots els mitjans possibles. Salut!
Bona iniciativa
Via fora, catalans. Una gran iniciativa, sigueu tenaços i no us rendiu. Poc a poc, a mesura que la gent se n’assabenti, creixerà el nombre. Sobretot manteniu viu el web.