Arnau Cunillera, des del seu bloc La veu de les llambordes, es fixa en la projecció que comencen a tenir els blocs. Parla de fenomen i no n’hi ha per menys. Només cal mirar com ha anat el 2006, i això que la presència als mitjans impresos i audiovisuals ha estat fins ara testimonial. Només recentment Saül Gordillo ha aconseguit, en molt poc temps, passar pel Telenotícies, pel Minoria Absoluta i per l’Oracle. D’altra banda, hi havia algun pronòstic que deia que el 2007 es tancarien molts blocs perquè la gent se’n cansaria. Jo m’atreveixo a pronosticar que això no serà així a Catalunya, en primer lloc perquè ens ha il·lusionat que la blogosfera catalana hagi impulsat com ho ha fet l’ús de la llengua a Internet, i això pot engrescar encara més gent; i en segon lloc, perquè el col·lectiu sobiranista hi ha trobat un nou mitjà amb un gran potencial. Aquests dos factors faran que, mentre en altres països es vagin abandonant els blocs, als Països Catalans en continuarem obrint a cabassos.
L’Alexis Vizcaino, des del seu bloc El senyor de les muntanyes, escriu un article contundent commemorant els 291 anys del Decret de Nova Planta i advertint a Zapatero que volem un Estat propi. Al cap i a la fi, les paraules de Carod les farem premonitòries: allò que no van voler acceptar com a estatut, ho hauran d’acceptar com a Estat, perquè ja no ens alimenten molles…
Però no són només els blocs allò que bull. A CiU passa alguna cosa i cada cop és més difícil tapar el soroll. Sembla que després de La Vanguardia s’hi ha posat El País. I així ho expliquen Tribuna Catalana, E-notícies, El Debat, El Singular Digital, etc. En aquest darrer es fan ressò de la metàfora de les aigües tranquil·les i les bombolles, brillant creació d’Artur Mas. Bé, tots coneixem l’havanera que diu "no et fiïs mai de la calma, qu és mare del temporal. En Cabré, que deu haver vist que parlar massa de la crisi de CiU pot complicar-li l’existència, avui es pregunta: "I ERC?"
Com que Antoni Vives és la meva aposta personal per liderar l’espai de centredreta que està deixant triturat CiU, em pregunto què pot passar si tiben massa la corda. Tindrem un partit nou? Tindrem una refundació de CDC sense Unió? Tindrem un traspàs massiu a ERC per intentar condicionar-la des de dins? Madí continua al darrere de totes les desgràcies de CiU i sembla que tothom ho sap menys els del partit.
L’Associació Roca i Ferreras continua donant exemple de persistència i reclamant la restitució de les columnes de Puig i Cadafalch, que no tinc cap dubte que acabaran altre cop a Montjuïc, i quan hi siguin tothom n’estarà molt content, però ara tothom dóna allargues. Avui també n’informa Tribuna Catalana. Aquest entusiasme i optimisme contrasten amb el derrotisme de blocaires com El Mont, gran abanderat del catastrofisme. No sé quants cops ha enterrat el país, aquest blocaire.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
CIU després de no sumar els escons suficients, és normal i sa que és replantegin algunes estratègies, tot i tenir la confiança del electorat català és evident que s’ha de moure peça per acabar d’arrodonir les victòries a les urnes i presidir la Generalitat.
Ara, deixa’m preguntar-te si estàs content amb el comportament que està tenint ERC i els seus líders en l’actual tripartit, o tal vegada estàs afectat com en Carod per l’efecte Montilla. Si vos m’ho expliques. El senyor Carretero ja ho farà