S’ha acabat el mes de novembre. Des que es va posar en marxa el comptador de visites als blocs de Vilaweb estic esperant un mes "normal" i no l’acabo de trobar. M’agradaria fer-me una idea dels lectors que té aquest bloc sense que passin coses extraordinàries. Però el comptador es va posar en marxa al juliol; a l’agost vaig fer quinze dies de vacances; al setembre hi va haver la campanya "Jo també vull un estat propi", que va deixar el llistó de les estadístiques tan alt que dubto que el pugui superar mai. A l’octubre hi va haver la segona part de la campanya. Finalment va arribar el mes de novembre i esperava que fos normal, però a Vilaweb van tenir la gentilesa de convidar-me a passar la nit de les eleccions a la redacció. L’experiència va ser tot un èxit i van ser molts els qui van seguir la nit a través dels comentaris que fèiem en Saül Gordillo, en Pere Meroño, en Marcús i jo mateix.
Novembre ha anat de més a menys. Al moment que es va conèixer l’aposta per reeditar el tripartit la blogosfera va arrencar a bullir com mai, però després de la tempesta ha vingut la calma. Suposo que són els ritmes habituals en la blogosfera polititzada. En tot cas, us ofereixo un resum del mes.
Després d’un primer de novembre tan intens, el dia 2 no vaig ser a temps de penjar l’article. No donava abast a llegir reaccions i cròniques. Quan passaven tres minuts de mitjanit vaig penjar l’article Al marge dels possibles acords (237 lectures). Ja aleshores identificava el doble front que, per sort, amb la decisió d’ERC, s’ha consolidat. L’endemà, dissabte, em cridava l’atenció la cassolada d’aquells que haurien preferit un acord ERC-CiU. A Reaccions al procés de negociacions (280 lectures) escrivia: "Duran ha dit públicament que donen prioritat a la sociovergència. Si
CiU no té la voluntat d’arribar a un acord amb ERC i prefereix el
suport del PSC, quin sentit té sortir al carrer a demanar un pacte nacional?". Finalment, diumenge Carod feia públic l’acord i al vespre jo responia: Endavant! (409 lectures). Els articles Del blat al sac i ben lligat (294 lectures) i Última incògnita: la persistència de l’estratègia pseudokamikaze (427 lectures) expressaven encara alguns dubtes i precaucions, però semblava clar que els insults i les reaccions irades dels primers moments anaven donant pas al debat serè. I que calia veure com evolucionava tot al detall, per a la qual cosa era (i encara és) aviat.
Un cop Montilla havia parlat, el paradigma polític ja era un altre. Havíem entrat en una nova etapa. Per això proposava Integrem Montilla! Nacionalitzem-lo!, un article que no ha quedat entre els 10 més llegits aquest mes. En canvi, un altre que havia escrit anteriorment en la mateixa línia, Què fem amb Montilla?, porta ja 430 lectures. Havíem entrat, com deia, en una nova etapa i calia Resituar-se (357 visites). Semblava que alguns comentaristes polítics i columnistes en general dels mitjans de gran abast entraven de ple en les noves regles del joc, cosa que em va portar a escriure sobre ERC i els mitjans (354 lectures). Però també es podien observar coses en l’àmbit institucional: el president del Parlament, Ernest Benach, tornava a acabar la sessió constituent amb les mateixes paraules que ho va fer el 2003: "Visca Catalunya Lliure!" Potser en la legislatura passada es van cometre errors, però ben segur que això no és un error. En canvi, sí que ho va ser l’aparició del president del govern espanyol al balcó de la Generalitat. Així ho vaig explicar a Aprendre dels errors: Benach i Zapatero (306 lectures).
El resultat de les eleccions tenia, però, un aspecte negatiu. La negativa de Mas a anar més enllà del marc autonòmic deixava ERC sola i això significava que des del Parlament no es podria avançar cap a l’estat propi. Així ho va manifestar també la Plataforma pel Dret de Decidir. I aquest fet deixava tot el protagonisme de l’avenç nacional en mans de la societat civil. Per això, des d’aleshores, i continuarà essent així, aquest bloc ha posat molt d’ènfasi en l’impuls que cal donar a la societat civil sobiranista (n’he parlat a Es busca personalitat de consens per aglutinar l’independentisme, amb 286 lectures) i ha vist amb una gran satisfacció com anava guanyant complicitats un projecte sorgit de la campanya "Jo també vull un estat propi": la Xarxa de Blocs Sobiranistes.
Però sens dubte un dels articles estrella del mes ha estat el dedicat a denunciar la manipulació que El Periódico ha fet de la carta que van publicar dimarts passat: El Periódico: carta enviada, carta tergiversada (308 lectures), una carta que havia de ser el bateig mediàtic d’una nova iniciativa destinada a estendre’s, lentament però de manera irreversible, com una nova taca d’oli: Referèndum és democràcia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja has comentat en més d’una ocasió que esperes que el volum de visites al teu blog retorni a la naturalitat, però crec que som molts els que t’hem conegut arran de les campanyes que has realitzat per iniciativa pròpia, i crec que no sóc l’única que s’ha quedat enganxada al teu blog. Per això, felicito la teva persitència que ja vas comentar anteriorment i que continuïs tenaçment defensant les teves idees. Sincerament, agraeixo molt llegir la opinió d’algu que s’expressa amb tanta coherència i claredat com tu, t’has convertit en un dels meus articulistes preferits, per dir-ho d’alguna manera, en aquest cas seria un dels meus blocaires preferits, adequant-nos al medi virtual que ens envolta.
Repassant els teus comentaris del mes de novembre me n’adono del munt de coses que han passat, i em trobo entre la il.lusió i l’escepticisme, il.lusió perquè sembla que cada vegada hi hagi més gent partidaria de que la independència del nostre país és l’única garantia d’una plena llibertat dels nostres drets com a poble, i per altra banda, escèptica perquè veig amb certa preocupació aquests recels d’ERC a tractar el tema identitari i l’apatia de molta gent que continua amb el seu típic tanmenfotisme.
Tot i així, irònicament, serà gràcies als Ciudadanos que el tema identitari no restarà aparcat durant aquesta legislatura, de fet, aquest partit, l’únic tema que té en boca és el de la identitat, resultaran ser un cop de sort? Tant de bo facin despertar consciències, encara que em queda el consol de pensar que seran aquests tres els que potser faran que no s’adormin les consciències nacionalistes al Parlament i potser en desvetllin d’altres?