Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

3 de juliol de 2007
6 comentaris

(Maragall dimissió) Marcús, Iceta, Mayans, Figueres i Carod

1. Marcús emergent.
2. Iceta i Nació.cat.
3. El bloc de Pere Mayans.
4. David Figueres.
5. Carod.

1. Marcús emergent.
Després que divendres participés en la taula rodona "Blocs polítics,
una nova forma de participació ciutadana", en Marc Roca, que cada dia
que passa es consolida com un dels blocaires de referència, informa de canvis en la presidència de l’ACPG i l’ACP. Són petits canvis que poden passar desapercebuts, però que poden ser l’inici de noves dinàmiques. Caldrà estar-hi atents.

2. Iceta i Nació.cat.
Un cop més, Iceta. Iceta n’ha dites de molt gruixudes, però allò que el
dret d’autodeterminació és una collonada ha marcat un abans i un
després. De l’abans ja no me n’ocupo, però forma part del després el que ha escrit a propòsit de Nació.cat. Ho podeu trobar al bloc del llibre de Saül Gordillo: "El .cat no hauria nascut sense Montilla".
Així mateix, apa! Ho trobo, senzillament, miserable. El .cat no hauria
nascut sense una llarguíssima llista de persones, entre altres coses
perquè es va apostar per la discreció, i qualsevol persona que ho
hagués volgut esbombar ho hauria engegat tot a dida. Montilla,
senzillament, no s’hi va oposar. Però d’aquí a convertir-lo en el gran
artífex, com fa Iceta, hi ha un abisme.

3. El bloc de Pere Mayans. "El pols de la llengua als Països Catalans" és el bloc de sociolingüística de Pere Mayans, un dels més interessants per als qui seguim la qüestió del català i un dels pocs blocs de sociolingüística que hi ha. Diumenge va començar el mes explicant el cas d’una noia d’un institut de Catalunya que troba injust que la facin repetir pel català, una llengua que segons ella "no sirve absolutamente para nada". Mayans es pregunta "Què n’hem de fer, del català?". Al seu apunt és ben clar: "Algú s?ha aturat a pensar com es pot sentit un noi acabat d?arribar que
està aprenent la nostra llengua en una aula d?acollida i que, quan
arriba a l?aula ordinària, el professor i els seus companys només li
parlen en castellà pel sol fet de ser ?estranger??
" I és que quan parlem en castellà a una persona creient que li fem més fàcil la integració en realitat estem impedint que el català sigui mai la seva llengua, i per tant mai tindrà les oportunitats que tenim nosaltres.

4. David Figueres. El poeta ha iniciat la publicació d’un seguit de peces musicades al seu bloc. Són versos acompanyats de la guitarra. A raó d’un cada dia, la pausa poètica que ens ofereix va d’allò més bé per fer el contrapunt a l’estrès de la informació. Fa poc, en Marcús informava de l’existència d’imeem com a possible substitutiu de Go Ear. Jo mateix ho vaig provar i ara ho fa David Figueres. Treball en xarxa.

5. Carod. Josep-Lluís Carod-Rovira ha replicat. Podeu llegir la notícia a Vilaweb. Penso que el debat a ERC és sa i necessari; penso que s’ha de saber fer, amb bones maneres; penso que la direcció actual ha d’intensificar el seu perfil independentista; penso que el pes de Carretero s’hauria de reconèixer, però que tampoc seria proporcionat que tingués més representació a la direcció del que li correspongui a partir dels suports obtinguts per part de la militància. Però Carod no entra en això sinó en el debat ideològic intern. Ahir Ridao rebutjava a El Punt que a ERC hi càpiga gent de dretes. També hi estic d’acord. L’aportació de Carretero podria ser bona, però no ho serà si fa tornar el partit a l’època de Colom, quan només era un partit independentista. De moment, entre Ridao o Carretero, em decanto per Ridao. I enmig d’aquest debat, Carod ens recorda que ell era partidari d’un vot nul polític (jo també) que hauria permès visualitzar el suport a la independència, no votar el mateix que el PP, i arrossegar aquells que no volien votar NO per no tornar a començar, per cansament. Com diu Carod, és bo recordar qui va portar la direcció a aquell carreró sense sortida. És bo recordar-ho.

  1. La mainada ja està de vacances. I la memòria història és el que va passar. No s’hi val -es de nen maleducat-dir ara que jo pensava no se què, però vaig assumir el contrari, i total, vaig omplir 30 blocs dient-ho cada dia o vaig fer 60 meetings dient que el No era el millor per a Catalunya. I ara dic que no, que el no era dolent per a Catalunya.  Tots els colors del verd, a destemps?

    Hiprocresia.Falsedat. Mentida.Irresponsabilitat. Afirmacions falses.

    La demagògia en estat pur. Direcció d’ERC i corifeus d’alt nivell.

    El final serà molt dur.

    Ho sento. Heu decebut al 90% de la milittància i dels electors.Novament.

    PPERC=20%.  Rellegim? Tirem mà de les hemeroques? Però si ho varem viure de primera mà.  O sia…….que la demagògia a les casernes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!