Blog d'en Xavier Mir

La mala reacció dels socialistes catalans al reportatge de Dolors Genovès Adéu, Espanya emès a la Televisió de Catalunya dijous passat –si encara no l’heu vist, us el recomano– és un símptoma més de la seva desorientació, un problema que, si no esmenen de manera urgent, els porta, de cap, a la marginalitat.

El programa s’ha emès amb tota normalitat, cosa que ha sorprès els qui ja es pensaven que el control polític de TV3 faria impensable una cosa així en el que quedés de legislatura. A més, ha esclatat la notícia –d’altra banda previsible per a molts– del rècord d’audiència. 733.000 espectadors davant del televisor i el programa més vist de l’any. No ens ho han deixat fer fins ara, però quan finalment n’hem tingut ocasió hem demostrat que la independència de Catalunya interessa. Quan escric en aquest bloc que aquest és el tema central de la política catalana, encara hi ha qui se’n riu, però la realitat és tossuda i persistent i tard o d’hora es manifesta. I, un cop manifestada, es tracta de reaccionar amb dignitat per no acabar de perdre el poc crèdit que et quedi després d’haver aparegut davant de tothom com un censurador de debats del segle XXI.

Dolors Genovès i el seu equip han fet un excel·lent treball periodístic. Han observat un seguit de casos a Europa i al món de comunitats, de nacions, que posen damunt la taula una proposta d’independència en un context no bèl·lic sinó democràtic –malgrat les evidents mancances en alguns casos que m’estalvio d’assenyalar– i els han comparat en termes d’història, d’economia, de dret, etc. És un exercici interessantíssim que, a més, recomano que es projecti arreu, als estats implicats en aquests processos i als que no.

No té cap sentit, aleshores, sortir a criticar que no hi eren representats tots els punts de vista d’un debat o que uns hi eren més ponderats que els altres. Ni reclamar que es faci i s’emeti un altre reportatge sobre la via federalista. Si ningú no n’ha fet cap perquè no ho troba prou interessant, què coi ens vénen a explicar? Si algú fa un reportatge sobre les monarquies que actualment hi ha a Europa sortirem a queixar-nos i a reclamar que, per compensar un suposat greuge, se’n faci un sobre les repúbliques? Oi que no?

Els socialistes han caigut en el parany de la queixa victimista pròpia dels qui es troben en situacions d’inferioritat. Estem parlant d’una mirada periodística o sociològica sobre un tema concret, no pas d’un debat. Potser el problema és que a TV3 encara no s’ha fet aquest gran debat que ara els socialistes demanen i troben a faltar. Això rai, que es resol fent-lo si tots, finalment, estem d’acord que pot ser interessant i que també pot donar bons índex d’audiència.