Bloc-StAP

Aquest veí té un bar. El porta ell sol, no té treballadors, i el seu horari és de tarda-nit, obre cap allà quarts de vuit les vuit i tanca sobre les dues de la matinada, o quan la normativa li exigeix. És un bar petit, net, amb un ambient proper i agradable que li dóna la clientela que hi anem, mai hi ha batusses ni xerrameca i crits a la sortida, els entrepans que hi fa són bons i bé de preu…

L’altre dia, el de la vaga, poc després de que s’iniciés ‘oficialment’, amb el bar bastant ple de la clientela de sempre, va veure que un conegut entraba i darrera seu hi havia un grapat més de gent coneguda, va pensar “- Carai! A veure com ens ho farem amb els que hi ha i tota aquesta colla que ve”. Ah! Però no. No venien a fer una cerveseta. Venien a tancar-li el bar!

El primer d’entrar el va informar que a les dotze havia començat la vaga general. Sense més va sortir i de seguida va entrar-ne un altre megàfon en mà, aquest ‘convidant’ a tothom a tocar el dos. El del bar va mirar de raonar amb ell explicant-li que el bar estaria tancat per vaga l’endemà, vaja, el que per a ell era l’endemà, a pocs minuts de les dotze encara ho considerava la jornada d”avui’.

Ni raonaments ni òsties! “- O tanques tu o te’l tanquem nosaltres”. ‘Nosaltres’ eren una cinquantena llarga que estaven al mig del carrer fotent crits “- Huelga General!!!!” i cosetes així que anaven informant al veïnat que, com que l’endemà no anirien a treballar perquè estarien de vaga, no havia de sentir-se molestat perquè a aquelles hores els hi fessin un recital a la porta de casa.

Per a que la cosa no acabés malament, amb probables enfrontaments entre els clients i el piquet de la picor, el veí del bar va tancar portes.

Després es coneix que part dels integrants del piquet, sembla ser que una majoria, es van adonar de la manca absoluta de sentit comú de l’acció, obligant a un petitíssim bar a tancar portes aquella jornada havent-hi locals a llocs, com ara l’Heron City, que continuarien oberts. Van improvisar una assemblea al mig del carrer i van acabar decidint de disoldre el piquet. Malgrat això, un altre bar, tant o més petit, també unipersonal encara va ser ‘informat’ cap allà l’una de la matinada.

Els més perjudicats per l”acció revolucionària’?
El propietari del primer bar, amb el mal cos que li va quedar en veure que cinquanta coneguts el coaccionaven i que hauria de fer no un sinó dos dies de vaga, perquè qualsevol obria l’endemà, amb aquella prespectiva.
I l’altre, un veí actiu i activista, seriós, coherent, que formava part del piquet, bo i que en el moment de l”acció informativa’ no estava present, i que des de l’endemà ha hagut de donar moltes explicacions a molts que li hem preguntat si és que s’havia tornat lelo.

I a qui li piqui, que es grati.

Publicat el 4 d’octubre 2010