Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

23 d'agost de 2016
0 comentaris

Poesia. Esperant Godot

FB_IMG_1456317912193
Un temps, un crepuscle, algun espai…
Alguna tona de paciència,
algun gram d’il·lusió…;
un neguit, un calfred
o, simplement…, deixar-se anar…
Tots. Tot@s esperem algú o alguna cosa
en alguna plaça pública, en algun amagatall…;
en algun conte, en algun llibre amuntegat i sol
a la llibreria del barri.
Esperem i esperem,
desesperem, ens conformem
i esperem i esperem.
Però…, què esperem ?;
a qui esperem ?; per què ?.
Asseguts o drets,
amb els braços esteses cap a tu
o amb els braços al darrera esperant ningú,
traficant amb la solitud.
De bon matí, esperant l’autobús,
una noia llegeix un llibre.
Fidel Picó; el poeta roig
Febrer de 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!