Fòrum Narcís Monturiol

L’ACA  no es la responsable del fals debat que el govern de la Generalitat ha propiciat a partir de la seva proposta d’incrementar el canon de l’aigua, proposta que ha també ha fet palesa la falta de resposta política quan no de  populisme de tota l’oposició d’ esquerra.

Ens cal  haver de  recordar als partits que el Parlament de Catalunya en data  3 de maig de 2010     va aprovar una moció  del grup parlamentari de  Ci U, presentada pel diputat Ramón  Espadaler i que fou votada a favor  per tots els grups aleshores amb representació parlamentària?

Ens cal recordar  també que és ara quan cal desenvolupar el contingut d’aquesta moció i que cal plantejar el debat  buscant el màxim consens polític i social?

La moció 74/VII del parlament de Catalunya  (BOPC, núm 693, 3 de maig de 2010) sobre l’ACA  recull, entre d’altres, les següents afirmacions :

• Que cal continuar dotant-la  (a l’ACA) d’instruments financers suficients, estables i duradors que n’assegurin l’estabilitat econòmica i financera.

• Que cal  definir les bases economicofinanceres de l’ACA per l’horitzó  2010-2020

• Que cal tendir a l’estabilització i posterior reducció gradual del deute….. mitjançant l’elaboració d’un programa financer a mitjà i llarg termini.

• Que cal impulsar l’actualització del contracte programa per al període de 2011-2018 per tal de consolidar el marc financer …

• Que cal finançar les inversions en curs i pendents , d’acord amb el programa de mesures … d’acord amb l’ establert amb la disposició adicional tercera de l’Estatut

• Que cal millorar els mecanismes de tarifació social

• Que cal tendir de manera concertada amb els agents econòmics i socials, amb el mandat de recuperació de costos que estableix la DMA (Directiva Marc de l’Aigua)

Cal recordar  al Govern i a l’oposició   que és aquest el debat que s’ha de fer  a curt termini al Parlament ,de Catalunya.

També creiem que:

–          S’ha d’anar apujant progressivament el cànon fins apropar-nos a la recuperació de costos que estableix la Directiva Marc de l’Aigua però sense penalitzar els baixos consums ni les classes socials desafavorides.

–          Hi ha moltes mesures derivades d’obligacions d’aquesta directiva  com ara: cabals de manteniment, recuperació de riberes, manteniment i conservació de lleres, connectivitat piscícola,  millora de qualitat hidromorfològica,millora de la qualitat de les aigües litorals, pal·liar efectes de sequeres, prevenció i protecció de danys per inundacions etc. que amb independència de si les legislacions espanyoles o catalanes atribueix la responsabilitat o no de la seva execució a l’ACA, algú  ha d’impulsar en compliment de la DMA i de la Directiva d’Inundacions  amb el finançament que apuntava la moció del maig.

–          Entenem que per  estructura, experiència i en ares de la major eficàcia sembla lògic que totes aquestes actuacions  les fomenti i impulsi ’ACA.  

–          Aquestes mesures si la Generalitat no les du a terme poden implicar processos d’infracció des de la UE i  per  tant és responsabilitat del seu Govern dotar- se  dels instruments oportuns per a impulsar-les.

–          Si l’ACA ha de dur a terme aquestes mesures està clar que el cànon no és suficient  i cal dotar-la d’un sistema complementari adequat que garanteixi la disponibilitat pressupostària, la recuperació de costos i l’aprimament  del deute contret, per cert no atribuïble als treballadors.

Finalment entenem que l’ACA  no esta en condicions de suportar un fals debat sobre el Canon i que la ciutadania de Catalunya és mereix  uns polítics que estiguin a l’alçada per gestionar  l’aigua de les nostres conques,  que és un bé públic al nostre país igual  que al conjunt del nostre ‘Planeta Terra.

Tito i el Llop del Montsant

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!