Fòrum Narcís Monturiol

Aprofitant que en diverses grans ciutats, com és el cas de Barcelona, arran de les eleccions municipals s’estan constituint nous equips encarregats dels temes de mobilitat urbana, em venen al cap unes reflexions sobre la seva relació amb el civisme. O, més ben dit, la relació recíproca, és a dir, l’incivisme, posant-lo en funció de la mida del mòbil emprat.
Així doncs, a partir de les meves percepcions personals com a vianant, ciclista, conductor de cotxe, copilot de motos i usuari de transports públics, tot afegint-hi la meva formació, – o deformació -, enginyeril, he intentat relacionar el grau de civisme amb el tipus concret de mobilitat.
Com a vianant, tinc la sensació de que aquest mitjà de transport urbà pateix d’un elevat grau d’incivisme, doncs és normal veure com creuen carrers per llocs on no pertoca, incompleixen l’espera del verd als semàfors, circulen per carrils bici, etc .
És també freqüent observar gent que es desplaça amb patins, patinets, skates, i d’altres, sovint de manera com a mínim dubtosa, si bé en aquests casos parlar d’incompliments de normes no és fàcil atesa la manca de regulació.
Si vaig en bici observo tanmateix que molts usuaris d’aquest – teòricament sostenible – mitjà de transport són també molt poc respectuosos amb les normatives. Així, és freqüent veure que no s’aturen als semàfors en vermell, que circulen per voreres estretes, o en contra- direcció i, a més, en trobem alguns que sembla que estiguin en un campionat de velocitat o que participin en algun concurs d’atropellament de vianants.
Si, com a copilot, vaig en moto, o les observo – des de fora, veig que, menys que els anteriors però encara el grau de civisme no és suficient. És freqüent contemplar avançaments perillosos, recorreguts en slalom, circulacions per carrils no autoritzats, velocitats excessives i sorolls molestos i innecessaris, i fums pudents.
Si ja parlem de cotxes, tot i què es manté un cert grau d’incompliment de normes, ja no és tan freqüent veure que passen semàfors en vermell ni circulacions en sentits o carrils no autoritzats, encara que no és estrany contemplar algun frustrat corredor de rallis, disc joqueis motoritzats o abduïts per la telefonia mòbil .
Més difícil és veure ja incompliments per part de camions, però menys de furgonetes, i en general estan vinculats a les dificultats que tenen aquests vehicles destinats a repartiments de mercaderies en molts barris on és francament difícil exercir el seu treball en condicions normals.
Finalment, molt més difícil és veure que autobusos, metros i tramvies siguin conduits de manera incívica.
Així doncs sembla deduir-se que quan més petit és l’element de transport més gran és el grau d’incivisme.
D’acord amb això resulta del tot imprescindible adonar-nos del problema i prendre les mesures adients per a intentar canviar aquests comportaments i fer que els mitjans de transport urbans individuals més sostenibles siguin també cívics i respectuosos i fer així que es consolidin, respectin i creixin en benefici de tots.

Lluís

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!