Fòrum Narcís Monturiol

A finals de febrer i principis de març de 2015 s’han produït en la conca de l’Ebre uns notables increments del cabal circulant que en algunes parts dels trams mitjos han provocat inundacions d’amples zones.
La causa, una cosa tant normal i antiga com que nevi i plogui. Res a dir, per tant, sobre l’origen, malgrat hi ha qui encara vol qüestionar això i tot.
Està clar que s’han produït danys a béns, sortosament no a persones, i que els seus propietaris és lògic que estiguin preocupats. Res tampoc a dir-hi, encara que d’altres ho ignorin.

Es podien haver evitat aquests danys? En les circumstàncies actuals em sembla difícil atès que, com s’ha dit, les causes són fenòmens meteorològics naturals i no evitables. Que plogui, és normal. Que de tant en tant baixi molta aigua pels rius, és normal. Que els rius ocupin, de tant en tant, les seves planes d’inundació, també és normal, i passa des de fa milers i milers d’anys.
Quin és el problema doncs? El problema és l’ocupació d’aquestes zones inundables per usos que sovint són incompatibles.
És incompatible l’agricultura i les zones inundables? No, però cal saber (i en els principals rius, i a l’Ebre, també, se sap) quines són aquestes zones.I, si hi ha activitats agrícoles, cal disposar de les assegurances convenients per a compensar les pèrdues quan hi ha inundacions.
D’altra banda les inundacions de les planes tenen efectes positius diversos; recarreguen aqüífers al•luvials, fertilitzen camps, dissipen energia i laminen, disminuint riscos aigües avall.
Està clar que si ja existeixen alguns nuclis urbans consolidats en aquestes zones, caldrà valorar quin tipus de mesures es poden adoptar per reduir danys futurs, però amb mesura i visió sostenible a llarg termini.
El que no és de rebut és que s’aprofiti la lògica inquietud dels afectats per a proposar actuacions fora de tota sostenibilitat i contravenint manaments de directives sobre la matèria.
La “Directiva d’avaluació i gestió dels riscos d’inundació” en un dels seus considerants diu: “Les inundacions són fenòmens naturals que no poden evitar-se”.
El Reial Decret que transposa l’esmentada Directiva, quan indica els continguts que han de tenir els exigits “Plans de Gestió del Risc d’Inundació”, estableix “Mesures de restauració fluvial, tendents a la recuperació del comportament natural de la zona inundable, així com dels seus valors ambientals associats…” com a primera mesura a tenir en compte. En canvi,les “Mesures estructurals plantejades i els estudis cost-benefici que les justifiquen…” és l’última que cita, quan ja no s’hi pot fer cap altra cosa.
Queda clar, per tant, per on va l’actual marc normatiu i no són, com ja he dit anteriorment, de rebut les propostes que alguns fan sobre nous embassaments, dragats indiscriminats, i en general mesures estructurals no suficientment justificades, i línies d’actuació dirigides a la desprotecció ambiental.
El que més dol no és l’opinió de gent sense competències ni coneixements sinó la d’aquells que en teoria els tenen i que, a més, els pertoca aplicar la normativa vigent.
Quantes coses hem d’aprendre encara dels rius…!

Lluís

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!