Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

4 de gener de 2013
2 comentaris

En record del Dr. Moisès Broggi i de la Dra. Rita Levi- Montalcini

Alguns jorns després del solstici d’hivern, quan els dies comencen a créixer, ens han deixat dues persones estimades pel món de la medicina, de la recerca i per molts ciutadans anònims.

 

El nostre compatriota Moisès Broggi, 104 anys, cirurgià universal, metge humanista, ciutadà independentista,  el qual fou jove antifeixista  expulsat de l’Hospital Clínic de Barcelona  al 1940 pels epígons del General Franco.

 

La doctora Rita Levi- Montalcini, metgessa, 103 anys,, Premi Nobel de Medicina al 1986,  i jove jueva italiana expulsada de la recerca mèdica pública pel feixisme italià al 1941.

 

Ben segur que ambdues persones, amb els seus clars i obscurs com tots els fills de la Mare Natura, van fer seu amb la seva feina diària i amb els seu compromís amb la humanitat el jurament hipocràtic :

 

En el moment de ser admès entre els membres de la professió mèdica, em comprometo solemnement a consagrar la meva vida al servei de la humanitat. Conservaré a mis maestros el respeto y el reconocimiento del que son acreedores. Conservaré als meus mestres el respecte i el reconeixement de què són creditors. Desempeñaré mi arte con conciencia y dignidad. Exerciré el meu art amb consciència i dignitat. La salud y la vida del enfermo serán las primeras de mis preocupaciones.Respetaré el secreto de quien haya confiado en mí. Respectaré el secret de qui hagi confiat en mi. Mantendré, en todas las medidas de mi medio, el honor y las nobles tradiciones de la profesión médica. Mantindré, amb totes les mesures al meu mitjà, l’honor i les nobles tradicions de la professió mèdica. Mis colegas serán mis hermanos. Els meus col · legues seran els meus germans. No permitiré que entre mi deber y mi enfermo vengan a interponerse consideraciones de religión, de nacionalidad, de raza, partido o clase. No permetré  que entre el meu deure i el meu  malalt vinguin a interposar consideracions de religió, de nacionalitat, de raça, partit o classe. Tendré absoluto respeto por la vida humana. Tindré absolut respecte per la vida humana. Aún bajo amenazas, no admitiré utilizar mis conocimientos médicos contra las leyes de la humanidad. Encara sota amenaces, no admetré utilitzar els meus coneixements mèdics contra les lleis de la humanitat. Hago estas promesas solemnemente, libremente, por mi honor. Faig aquestes promeses solemnement, lliurement, pel meu honor.

 

 

Descanseu en pau  Moisès Broggi,  Rita Levi -Montalcini,  heu estat un exemple  per la nostra generació, tant si som metges,  gent de la recerca, menestrals  o agricultors. Us tindrem en la memòria  i  transmetrem   als nostres fills i néts el record  de la vostra saviesa

 

 

 

Quan a la vella Europa el discurs dominant  de l’austeritat es concreta amb les retallades  a la salut pública i  sobre la recerca científica el vostre exemple ens dóna forca en la lluita imprescindible per un món més just.

 

 

El Llop del Montsant, gener de 2013

  1. Potser sí que el discurs dominant a la “vella Europa” sigui el de l’austeritat…

    … però el cert és que a l’Estat espanyol les concrecions d’aquest discurs no es veuen per enlloc: patim un robatori per part de les autoritats, ja que mentre es retallen les partides pressupuestàries de sanitat, ensenyament i afers socials, el finançament a bancs, a empreses amigues, a l’Església catòlica apostòlica i romana, els sous vitalicis per amics i companys de viatge, etc., etc. no desapareixen, ans el contrari, augmenten cada dia que passem.

    I dò!, que tinguessim pressupostos austers en aquest pais. S’acabarien moltes corruptel·les, i l’estirar més el braç que la maniga amb els diners dels altris.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!