Els residus nuclears i la crisi a Líbia
Els darrers contactes entre el ministre Sebastián i el president Mas han tornat a revifar a les Terres de l’Ebre el debat sobre la instal·lació de residus nuclears a Ascó ; de retruc a arreu de Catalunya s’ha tornat a obrir la discussió sobre les centrals nuclears , que caldria fer amb una mica de serenor i contemplant el nou escenari econòmic i energètic mundial.
El tema de la gestió energètica, dels terminis anunciats per enginyers i geòlegs de la fi dels recursos tradicionals, sigui petroli o carbó, sense profunditzar en les emissions de CO2 que emeten , tant amb l’extracció , com en l’ús ambdues substàncies, ens situen en un escenari complicat.
Si bé és cert que les energies renovables cobreixen bona part de la demanda, i que les tecnologies de cicles combinats , tanmateix contaminats, milloren la situació tradicional, no podem defugir de dues grans preguntes:
Què en fem dels residus acumulats a les basses de tractament de les centrals nuclears les quals també poden patir en un futur, llunyà o no, un atemptat terrorista o un terratrèmol?
Què en fem d’un model de desenvolupament socioeconòmic insostenible que cada vegada demana més energia?
En qualsevol cas dues coses són diàfanes a nivell local : Una instal·lació d’aquest tipus no es pot fer sense consens social; i el problema immediat no és per Ascó sinó per tot el territori català, també per el País Valencià i una franja de l’Aragó.
Ara, canviem aparentment de tema. Avui, el conflicte a Líbia, que vulnera brutalment els drets humans més elementals, és llegeix per part del capital financer i dels governs occidentals en clau geoestratègica;
mentre, a casa nostra assistim a la patètica discussió entre el govern de l’Estat i el govern de la Generalitat en relació a la reducció de la velocitat màxima a 110 Km i a la disminució del preu dels bitllets de rodalies.
Mesures com aquestes forçades per una crisi del preu del cru, no van en la línia del decreixement econòmic? Amb un altre model social, ambiental,i econòmic tindríem encara sobre la taula el paradigma nuclear?
Mentre però què en fem dels “vells” residus nuclears?
XAFUMI
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!