Cròniques d’estiu, agost 2018: George Falstaff i Narcís Monturiol

 

Aquest vespre estic cansat. Cap al migdia ha pujat fins la meva bauma, situada a tocar de la Cova Santa, un llobató rosenc i d’ulls clars que m’ha marejat fins que la sortida de la Lluna l’ha fet callar.

És un llobató espabilat; durant tot la tarda m’ha atabalat preguntat-me sobre l’eclipsi de Lluna, els cabals del riu Ebre i el Procés.

Ara és mitjanit, la poca llum de la Lluna minvant il·lumina un vell mirall. Hi veig el meu rostre de llop vell. Avui faig una cara de tres déus.

No tinc son…. Abans d’anar-me’n a dormir, m’agradaria fer-vos aquesta reflexió:

 

Fa unes tres setmanes vaig convidar a “cal Serenet”, a la Vilella Baixa, dos personatges: en George Falstaff –no el confongueu amb Sir John Falstaff-. d’arrels familiars a la Vilella Alta, i un tal Narcís Monturiol, nét de “Can Colau de Ros de Gandesa”.

Vam endrepar embotits molt bons, ben regats amb tres porrons sencers de ví del Priorat.

Els havia citat a les set del i vespre i havien estat puntuals.

Vam anar xerrant sobre el canvi climàtic, també en relació als problemes de la pagesia, sobre el cranc americà al delta de Ebre i… ai las! abans que el campanar de l’esglèsia toqués les 12, de la situació política.

La conversa va pujar de to. L’efecte del ví i punts de vista diferents hi va ajudar força.

De sobte l’amic Falstaff es va posar seriós i ens va espetar: “Oi que sabeu jugar als escacs? Si les negres comencen amb totes les peces i les blanques- inicien el joc només amb dos peons, sense els dos cavalls i mancats d’un alfil, què collons foten? Què no us en recordeu d’allò de la correlació de forces? I de com l’any 1714 ens van tractar les potències europees?”

“Home!” Va respondre en Monturiol: “Què en penseu de la justicia alemanya, belga i escocesa? I dels CDR i dels “cupaires? I de la gent que surt al carrer malgrat la repressió de les forces d’ocupació?”

Es va aturar un moment i va donar-nos més arguments. La Història a voltes dona tombs amics: Finlàndia 1917, Eslovènia 1991 i més recent el referèndum escocès.

Llavors vaig comentar-los: “No us neguitegeu! la gent de la CUP té un discurs coherent. En les circumstàncies actuals però cal cercar aliances arreu, tant se val que siguin a Castella, a Portugal o al Bundestag. Potser així, sumant forces, algun dia farem un referèndum com l’escocès.”

Vam seguir discutint amablement.

Dues hores després, la Lluna Plena il·luminava una escena delirant: Un home fort, mig begut, aguantava el pet dels seus dos amics, mig tirats sobre el vell pont del riu Montsant a la Vilella Baixa. Cantaven en anglès i en català:

 VISCA LA REPÚBLICA DEL PRIORAT!

El Llop del Montsant

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *