Wu Ming.cat

Les pujades, els morts, les destrosses materials; cal, imperiosament, dominar el riu Tennessee. El progrés, prou que ho sabem, sempre el progrés. I per dominar-ho cal embassar aigua per regular-ne l’ús. A la ribera del riu, però, hi ha tot d’illes explotades agrícolament i habitades, des de temps immemorial (…)

La TVA, autoritat creada per engegar el procés, n’ha adquirit la majoria. Una, però, s’hi resisteix. És comandada per una àvia tossuda i ferma.

Washington ha enviat un nou delegat local, després del fracàs de l’anterior, per tractar de vèncer la derrota resistència abans de 15 dies, quan les aigües, goludes, negaran tota la vall de banda a banda.

En Montgomery Clift es pensa que, el progrés mana i imanta, és cosa d’arribar i moldre, i gira visita a l’illa. Visita que li costa un bany no desitjat. L’enclau és habitat per l’àvia, la neta, els seus dos fills, dos tiets que es passen tot lo dia gratant-se la panxa, i diverses famílies negres, els veritables escarrassos.

A partir d’aquí, i resistència al marge, tot seran problemes: la contractació dels negres, la barreja de races, el sou que hi percebran, l’enamorament amb la neta, les raons amb el nuvi, els amics i botiguers, el sud profund conservador i racista.

Elia Kazan, ens ofereix amb aquest extraordinari film de 1960, un retrat lluminós d’una societat que viu en l’època de la gran depressió. Els seus somnis, la tradició, la negativa a acceptar segons quines formes de progrés… També l’amor i el desig, el temps, el canvi, les formes tradicionals d’organització social.

. Wild River (Riu salvatge). Dir. Elia Kazan. Intèrprets: Montgomery Clift, Lee Ramick, Jo Van Fleet, Albert Saimi, Barbara Loden. 110 minuts. USA. 1960.

Trailer

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!