Wu Ming.cat

Un actor teatral retirat. Un nen, l’"homenet". Un llac. Una casa (…)

I enmig d’aquesta calma, l’anunci televisiu d’una apocalipsi final. I tot de converses i interrelacions entre la família, les minyones.

Un film incòmode, cru. Un cop directe a l’estómac de l’espectador.

Llargues converses, a voltes en forma de monòleg. Plans tranquils i inacabables. Una càmera que belluga a pas de tortuga.

Unes imatges, una fotografia d’una bellesa desafiant. Feridora.

Crítica devastadora contra la societat dels nostres dies, la pel·lícula ens mostra a un Tarkovski de mirada pròpia, singular. Un poeta amb les imatges.

Una mena de barrija-barreja entre Bergman i Godard.

Esglaiador.

Extraordinari.