Wu Ming.cat

Què està passant a (?)

l?EAJ-PNB? Mirarem de fer-vos cinc cèntims de forma breu.

. Per què ha dimitit Imaz? La dimissió del president de l?Euskadi Buru Batzar-EBB és conseqüència d?altres coses.

. De quines? Quan Xabier Arzallus va jubilar-se com a cap de l?EBB, una nova generació, la que detecta, majoritàriament, el poder orgànic, va refusar el substitut previst: en Joseba Eguibar. Aquest poder intern va auspiciar, doncs, la candidatura del pragmàtic Josu Jon Imaz, fins aleshores mà dreta del lehendakari. Imaz era, doncs, un líder per delegació; volem dir que no fou pas escollit pel seu pes al partit.

. Com és aquesta nova generació? La gent que ara mana al Partit de Sabino Arana és gent jove, formada, pragmàtica, ben llunyana de l?èpica nacionalista dels anys foscos i del record d?Agirre i del PNB de l?època republicana. Una generació menys ideològica, més pràctica i gestora, amb una ideologia que és bàsicament la del poder: assolir-lo i conservar-lo. Xicots i quadres preparats i ideològicament de dretes, com el propi govern basc.

. Però, per què ha plegat, Imaz? Ho ha fet perquè ha jugat massa fort i ha perdut: va fer virar el PNB cap al possibilisme, amb un fort acord amb en Zapatero i el PSE-PSOE; va renunciar, explícitament, al referèndum defensat pel lehendakari i als aspectes més avançats nacionalment de la plataforma programàtica nacionalista; i, pitjor encara, va desqualificar Ibarretxe, tot produint una forta divisió interna que el va fragilitzar de forma decisiva. Fa mesos, Eguibar va proposar una executiva de consens i un programa pactat. A l?Iñigo Urkullu, l?home fort del partit ?l?organització de Bizkaia que ell presideix aglutina més del 65% de la militància- ja no li calia un intermediari ni un delegat, podia exercir el poder directament.

. Urkullu, un home de consens? En absolut. És, senzillament, l?home més fort internament. Qui va parar els peus a Eguibar; qui va sustentar la deriva autonomista dins del PNB; qui ha nodrit el viratge del partit. I com que ell és el poder, ara l?exercirà directament tot pactant el manteniment d?Ibarretxe, potencialment l?únic adversari que queda amb pes, i la retirada d?Eguibar com a candidat. Això sí, amb un EBB de consens i un programa més "sobiranista".

. Canviarà alguna cosa al PNB? Poques. A Urkullu i la nova fornada no li fan pas el pes ni Ibarretxe ni un programa més sobiranista però és el preu que hauran de pagar per manar.

. Per què s?ha retirar Eguibar? Senzill: els números no li quadraven. No tenia prou vots per esdevenir líder. Fet i fet, al PNB manen els pragmàtics i la majoria interna no és pas tan sobiranista. I l?Eguibar és independentista. Ni manarà, ara. I ho tindrà magre per fer-ho en el futur.

. I Urkullu, què? Liderarà una petita rectificació i mirarà de refredar el sobiranisme tot esperant que el tàndem tàctic Ibarretxe-Eguibar prengui mal, bo i aprofitant qualsevol errada per afeblir-los. I quan pugui, impulsarà el canvi de lehendakari.

. Conclusió. El PNB seguirà com sempre, fent equilibris i modulant discursos i pràctiques. De tota manera, la fi d?ETA i els canvis importantíssims que això crearà donarà pas a noves situacions i noves oportunitats. Fet i fet, i en política, tot és incert i bellugadís.

Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat