I després d’esperar una setmana, quiet, amb un mal de cap que m’arborava, aquesta matinada en despertar-me m’ha semblat quer el meu cos i el meu cap havien recuperat una mica la normalitat. Em sentia quelcom millor. A poc més de les quatre m’he vist amb ànim de fer-me un cafè. He encés una cigarreta (has de deixar el tabac em diuen sempre) i a la ràdio sonava La cancó de la Terra de Mahler. Tot plegat se m’ha posat froça bé i ha augmentat el meu ànim.
Aleshores m’he disposat a llegir una mica després d’una setmana de vacances. He rellegit un tros de la història, llarga, dels amors d’un director d’orquestra i una psiquiatra. Tristos amors, però com que ja em sé tota la història, no m’han entristit sinó que he pensat, Mira que els homes i les dones a vegades… Però les coses de l’amor són d’aquesta mena de manera. Sortosament. És clar que si tenen un final feliç, doncs millor. Però…
Finalment, amb tots aquets estímuls, aquí em teniu, després d’una setmana de vacances forçades. Com que no tenia altra cosa de la qual parlar ho he fet sobre la meva vida quotidiana.
Me’n disculpo en la seguretat que d’aquí unes hores hi hauran temes nous.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja vaig pensar que era molt estrany, tans dies sense escriure al teu bloc!
Aquest intrús no va entrar per cap porta ni finestre sinó que el vas trobar com un bolet entre Can Jorba i la Vinya Nova ves…Celebro que aquest intrús hagi sortit del teu cos per buscar-ne d’altres on poder fer el seu niu uns quants dies més. Benvingut al món dels "normals"