per Esteve Mestre i Roigé
p { margin-bottom: 0.21cm; }
Ara
que el tema de les baixades d’internet torna a ser notícia,
he repassat la meva relació amb la música. En la meva joventut des
de la meitat dels anys 60 fins a inicis dels 80, vaig fer un
seguiment de la Nova Cançó, com dels grups musicals que
m’interessaven i, apart de la música escoltada a casa, vam tenir els
metratges dels DJ de l’Aixoclub, MusicLand i Big Ben…
Després de casat,
l’interès per la música va anar baixant i l’única relació eren
alguns cassetes comprats o després cd’s per casa –infants,
regalar…-…fins que a mitjans dels 90 va arribar l’ordinador i
crec que a la fi d’aquella dècada, mitjançant la Mula em vaig
baixar (tota) la música dels meus grups preferits i per aquest
costat em semblava que ‘ ordinador ja m’ ho havia donat tot.
Però ha estat des de fa
dos o tres anys, que mitjançant Spotify, he recuperat el pols a la
música que es fa en català i ara escolto a Manel, Els Amics de les
Arts, Sanjosex, Antònia Font…una sèrie de grups i cantants que
fan una música força interessant, però també a grups de blues i
jazz…
Si no hagués estat per
internet, jo, com milions de persones, de nens a grans podem escoltar
música, però no qualsevol, la que ens agrada i aquest per mi ha
estat una de els millors aportacions que ens ha aportat l’ordinador:
la música de tot el món a l’ abast del món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!