per Esteve Mestre i Roigé
Ara som a Frankfurt. Un altre èxit del nostre poble. Un poble que ha tingut d? anar a tomballons els darrers tres segles. Alguns al llarg d? aquest període van arribar a pensar que al guanyar-nos ens havien vençut, que al prohibir-nos la llengua i deixar-nos sense llibres, ens havien pres l? ànima…
Però d? aquest poble ferit, humiliat, anorreat, delmat, esgotat…, sempre han sorgit nous braços, joves veus que amb la seva força han tornat a revifar el nostre poble i que li ha fet comprendre que la terra on teníem els nostres peus era, novament, la nostra terra.
Fa trenta anys ens van imposar un rei. Som molts els qui aleshores i ara mai acceptaren ni aquest rei ni cap altre. Molts estem per una república catalana. Tanmateix, no li vull cap mal a aquest rei ni a la seva família. Amb la fortuna que ha aconseguit aquests darrers 30 anys poden viure. Per tant a mi m? agradaria que fes com el rei Demetri tal com ho explica Cavafis en un poema.
EL REI DEMETRI
Quan van abandonar-lo els macedonis
i van donar entenent que preferien
Pirrus, el rei Demetri (que tenia
l?ànima gran) de cap manera ?diuen-
a tall de rei no es comportà. Sortí
i es va treure les vestidures d? or
i va llançar el calçat tenyit
de porpra. A corre-cuita es va posar
vestits senzills i va fugir.
Portant-se a la manera d? un actor,
que, quan ve que s?acaba l? espectacle,
corrents es canvia i se?n va.
Caldria que entengués que a Catalunya no se?l defensa. Només uns jutges de Madrid ho fan en nom de la ?seva legalitat?. Caldria que entengués que és l? hora de canviar-se i anar-se. Que l? espectacle s? ha acabat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!