per Esteve Mestre i Roigé
La Plana d’ Urgell bull. Festes Majors seguides, sopars i xefles continus, la campanya de fruita començada i els regadors que no paren dia i nit…., tota una amalgama de festes i treballs que s’ entrellacen, portades a terme per centenars de persones de tres continents….sota la llum el sol o de la lluna, aquest país s’estremeix enmig de passions, treballs i cagons…som al patac de la festa i la feina.
Però tanmateix aquest espai que ens sembla tan viu i actiu, per milers i milers de persones és un territori de pas, a banda i banda de l’ autovia que va de Tàrrega a Lleida. En una paraula un país ignorat.
Però potser la culpa és nostra. Des de fa anys i panys, tenim la paradeta –idilica- dels Canals d’ Urgell i de fa poc la postal de l’ Estany d’ Ivars, com a únics reclams, però a diferència d’ altres comarques, no hem sabut vendre l’epopeia de com es va forjar aquesta comarca…, com després d’ atreure a milers de persones a la fi del segle XIX amb el Canal d’Urgell, en els anys 10, 20 del segle XX moltes d’ aquestes persones no els quedà cap més remei d’ emigrar, uns cap a Barcelona i d’ altres cap a les Amèriques, fugint de la misèria o de fer el servei militar a l’ Àfrica… o com al 39, la disbauxa de la guerra incivil portà a centenars de persones a l’ exili, o a camps de concentració, i com durant els anys 40, 50 i inicis dels 60, novament hi hagué un altre transvasament de persones cap a les ciutats i als 80 i 90 vam viure un canvi de mentalitat que va fer que els joves de cases pageses, deixessin de treballar a l’ agricultura i es passessin a serveis, a la recerca d’ un sou i d’ una vida més digna.
Aquesta terra rica, però no ha tingut la sort de comptar mai amb notaris, periodistes i escriptors estiuejant a les nostres terres i que expliquin a la resta de catalans qui mena d’ homes i dones viuen en aquests espais. Comptem sí, amb veus opaques, sense eco, que en el seu moment ens deixaren notícies de la nostra terra, com Valeri Serra i Boldú, Jaume Vila, Domènec de Bellmunt….i tenim ara mateix les veus de Francesc Pasqual, Isidor Cònsul, Joan F. Dalmau, Josep Camps, Francesc Foguet, Joan Solà, Miquel Galitó, Pere Ortís, Saladrigues de Bellpuig, Esther Solé, Joan Yeguas, Sebastià Serrano…que en major o menor mesura poden incidir en l’ opinió pública.
En el dia a dia, cal fer esment del treball dels diferents agents del territori, cases rurals i hotels per atreure visitants i també cal comptar amb la força dels nostres pobles. Aquest proper cap de setmana, a Linyola, durant la seva festa major, hi haurà oberta una exposició “25 maneres d’ apropar-se a Linyola” del prestigiós fotògraf Jesús R. Rocandio. Un artista que s’ ha sentit atret per Linyola i el seu entorn.
Linyola, Miralcamp, Barbens, Bellvís…, tenen poble, història i paisatge per anar atraient cada cop a més visitants i poc a poc, construir el nostre espai, el nostre país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!