per Ramon Maria Guiu.
Hores d’ara, és
ja un clam que aquesta tardor hi haurà moviment electoral.
Fins i tot, un personatge
que es mou amb total fluïdesa pel Palau de la Generalitat,
sector ERC, m’ha confirmat que passat l’estiu, tindrem
convocatòria d’eleccions avançades, encara que les
directives dels partits que donen suport al govern facin veure que
aquí no passa res.
Però primer hi ha
el referèndum estatutari; i és en aquest atzucac que
ens han posat els nostres tripartítics, on hi ha el quid de la
qüestió i, en certa manera, l’absurd de la situació.
Perquè, a ningú se li escapa que una pila de gent que
votarà no a l’estatut està convençuda que
sortirà el sí; per pèls, però que
guanyarà el vot afirmatiu.
Perquè hem diu la
tendrella que, excepte els del PP que van amb pinyó fix, aquí
tots els partits juguen amb més d’un joc de cartes. Els uns,
perquè per molt que ara s’esbatussin, si els resultats
electorals són els que fins ara diuen les enquestes, tornaran
a repetir l’invent tripartític. No sabem si en tornarem a
dir catalanista i d’esquerres, però alguna o altra se
n’empescaran.
Els altres, poden caure
en la temptació d’aprofitar l’avinentesa perquè el
resultat acabi arrossegant Maragall al desastre.
I en un moment que a
molta gent, però molta!, el cos els demana d’engegar-ho tot
a rodar, cal que tot el món polític es posi a treballar
de valent per explicar que, ara més que mai, hem d’actuar
amb el cap i anar a votar el referèndum.
Després ja vindrà
el moment de passar comptes amb els nostres polítics que, pel
que sembla i per molt que ens diguin, no trigarà gaire a
arribar, però ara hem de fer el que molts dels nostres
dirigents no han estat capaços de fer: estar a l’altura de
les circumstàncies i fer país.
Ara i tant, i encara que
no ens toqui la camisa a l’esquena, anar-hi anant!, ves si no!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!