Comentari:
A nivell comunicatiu, aquesta cooperativa aporta ara dues novetats prou remarcables, a banda del web en construcció. Una, és la nova marca corporativa dels seus vins, Sant Josep Wines, indubtablement innovadora, encara que planteja també alguns dubtes com s’indica al final d’aquest post. L’altra, la nova etiqueta del vi, caracteritzada per una estètica austera, quasi minimalista, però que ens atrevim a qualificar de modèlica pel que fa a la informació que ofereix al consumidor, recollint les dades rellevants del vi, amb l’única excepció dels percentatges de les varietats emprades.
És precisament la qualitat del raïm, la seva matèria primera, un dels trets més apreciables del Llàgrimes de Tardor, gràcies a la selecció prèvia de les vinyes destinades a la seva elaboració. Per contra, tot i oferir un bon nivell, hi ha marge de progressió pel que fa als aspectes enològics, sobretot pel que fa al parc de barriques, corregint, per exemple, les sensacions àcides i astringents que es detecten en el seu pas per boca.
A l’anyada 2008 s’han reduït les varietats emprades en l’elaboració del vi, suprimint el merlot i l’ull de llebre. Potser per aquest motiu no posseix unes aromes tan marcades a fruita vermella com en l’any anterior, amb major protagonisme en aquesta ocasió de notes més vegetals. Encara que es pot gaudir de manera immediata, és recomanable oxiginar-lo prèviament. La seva concentració permet que sigui un vi amb un dilatat marge d’evolució en el temps, que el celler estima en cinc anys, però que possiblement sigui encara més perllongat.
Data de tast: abril 2013
Valoració Vins que Estimo: Excel·lent 9/10
El contrapunt. “Wines” a la Terra Alta? La internacionalització no passa sempre per l’anglesització. Al món empresarial –no sols el vinícola- la internacionalització ha esdevingut alguna cosa més que un repte: és una necessitat de supervivència. En aquest context, l’ús de l’anglès és i serà tant o més important que el del castellà o el català. Però la introducció d’aquest idioma s’ha de fer d’una manera mesurada, sense excessos. Que li preguntin, sinó, als vinaters italians i ja no diguem als francesos. En el present cas, l’ús del terme wines a la marca del celler potser és excessiva, i podria presentar més inconvenients que avantatges. En el mercat interior, sembla una mica xocant haver de demanar a la botiga un Sant Josep Wines. En el mercat exterior, sona a vi provinent del Nou Món. No obstant, més enllà d’aquest fet puntual, que no passa de ser una anècdota, cal recolzar aquelles iniciatives que volen impulsar la modernització del món del vi i superar el seu immobilisme. Tal vegada podran ser discutibles, però de ben segur que són imprescindibles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!