vins que estimo (VqE)

vins de proximitat, vins per assaborir

13 d'abril de 2013
0 comentaris

Llàgrimes de Tardor 2008: We Have a New Look!

“Llàgrimes de Tardor”
Vi negre criança
DO Terra Alta
Bot
Celler: Agrícola Sant Josep

Anyada: 2008
Raïm: garnatxa negra, carinyena, sirà i cabernet sauvignon

Grau alcohòlic: 14%vol
Preu aproximat: 7/8 euros 

Comentari: 


Bufen aires nous a la veterana cooperativa Sant Josep, a Bot. Els seus vins es presenten ara amb la marca “Sant Josep Wines”, apareixen novetats d’aquest celler al mercat, i, en el cas específic del Llàgrimes de Tardor, estrena nova imatge. Fins on arribaran els canvis? 

La cooperativa de Bot té una dilatada experiència vitivinícola, havent assolit un merescut prestigi en l’elaboració de vins  de qualitat. Produeix el Llàgrimes de Tardor des de 1996.

A nivell comunicatiu, aquesta cooperativa aporta ara dues novetats prou remarcables, a banda del web en construcció. Una, és la nova marca corporativa dels seus vins, Sant Josep Wines, indubtablement innovadora, encara que planteja també alguns dubtes com s’indica al final d’aquest post. L’altra, la nova etiqueta del vi, caracteritzada per una estètica austera, quasi minimalista, però que ens atrevim a qualificar de modèlica pel que fa a la informació que ofereix al consumidor, recollint les dades rellevants del vi, amb l’única excepció dels percentatges de les varietats emprades.

A destacar que s’hagi inclòs la data d’embotellat (març de 2010) i el nombre d’ampolles produides (188.280), o una apel·lació al consum responsable que valori la preservació del territori. També és interesant la referència al nombre total d’hectàrees conreades pels socis del celler (550), perquè és una dada essencial per entendre el potencial que tenen les societats cooperatives avui en dia. En un post dedicat a la cooperativa d’Espolla (Alt Empordà), escrivíem: “(…) el control sobre més de 200 hectàrees situades a la DO és un dels seus millors actius, ja que li permet disposar d’un ampli marge per a la selecció de les varietats i característiques de raïm més adients en cada cas.” En efecte, pocs propietaris particulars poden disposar de centenars d’hectàrees de vinya, la qual cosa és tot un avantatge competitiu a l’hora de seleccionar el raïm més adient per a cada procés de vinificació.

És precisament la qualitat del raïm, la seva matèria primera, un dels trets més apreciables del Llàgrimes de Tardor, gràcies a la selecció prèvia de les vinyes destinades a la seva elaboració. Per contra, tot i oferir un bon nivell, hi ha marge de progressió pel que fa als aspectes enològics, sobretot pel que fa al parc de barriques, corregint, per exemple, les sensacions àcides i astringents que es detecten en el seu pas per boca.  

A l’anyada 2008 s’han reduït les varietats emprades en l’elaboració del vi, suprimint el merlot i l’ull de llebre. Potser per aquest motiu no posseix unes aromes tan marcades a fruita vermella com en l’any anterior, amb major protagonisme en aquesta ocasió de notes més vegetals. Encara que es pot gaudir de manera immediata, és recomanable oxiginar-lo prèviament. La seva concentració permet que sigui un vi amb un dilatat marge d’evolució en el temps, que el celler estima en cinc anys, però que possiblement sigui encara més perllongat.

Nota de tast. Color cirera intens, voraviu granat, llàgrima densa. Inicialment tancat, s’hi aprecien progressivament aromes a fruites del bosc (móres, gerds), garriga, notes balsàmiques, tinta xinesa, … Entrada potent en boca, carnós i ampli. Tanins marcats, fruita negra, torrats provinents de la criança, moderadament secant i amargós. Persistència notable. Llaminer.

Data de tast: abril 2013

Valoració Vins que Estimo: Excel·lent 9/10
   
El contrapunt. “Wines” a la Terra Alta? La internacionalització no passa sempre per l’anglesització.
A
l món empresarial –no sols el vinícola- la internacionalització ha esdevingut alguna cosa més que un repte: és una necessitat de supervivència. En aquest context, l’ús de l’anglès és i serà tant o més important que el del castellà o el català. Però la introducció d’aquest idioma s’ha de fer d’una manera mesurada, sense excessos. Que li preguntin, sinó, als vinaters italians i ja no diguem als francesos. En el present cas, l’ús del terme wines a la marca del celler potser és excessiva, i podria presentar més inconvenients que avantatges. En el mercat interior, sembla una mica xocant haver de demanar a la botiga un Sant Josep Wines. En el mercat exterior, sona a vi provinent del Nou Món. No obstant, més enllà d’aquest fet puntual, que no passa de ser una anècdota, cal recolzar aquelles iniciatives que volen impulsar la modernització del món del vi i superar el seu immobilisme. Tal vegada podran ser discutibles, però de ben segur que són imprescindibles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!