Viníssim

Sí, les pistes no eren falses, i la insistència en el trepat era prou evident com per suposar que el vi negre singular al que ens referíem seria elaborat amb aquest raïm.

Llegir i rellegir una guia de vins, gràcies senyor Peñin. Em regalà la troballa d’aquest vi. La puntuació era bona i els comentaris interessants. Un raig de llum.

I em demanareu d’on vé tant interés en aquest vi en particular. Ara us ho explico:

La vinya maltractada de trepat al Maresme, a la que em referia al darrer apunt, la podeu trobar entre Arenys de Mar i Canet al costat de ponent del rial de la Serp, bressolada pel blau del mar de la Tercera Platja, i vigilada pel Montnegre i els Tres Turons. La portem una colla d’amics – entre els quals tinc el plaer d’inclourem-. Som la Cooperativa de la Serp, en honor del rial sinerenc. Estem parlant de la vinya de Can Guri, família propietària dels ceps, que molt amablement ens permet usufructuar la vinya i les instal·lacions.

Portem alguna collita desastrosa, i un parell de força exitoses pel que fa l’elaboració de trepat rosat, encara que sobre aquest comentari positiu hi ha discrepàncies fins i tot entre els cooperativistes.

La nostra obsessió és elaborar un vi negre amb el nostre  trepat i havent tastat el de Carles Andreu, ha esdevingut el nostre “gurú”.   

DO: Conca de Barberà

Raïm: Trepat 100%

Elaboració: vi negre elaborat amb les vinyes més velles de celler, ceps de 50 anys. A mig juliol fan una poda en verd i aproximadament redueixen els gotims a la meitat. El raïm el veremen un més més tard que les altres vinyes de trepat, tot cercant una sobremaduració en el raïm i augmentar la concentració del most. Un cop desrapat refreden la pasta per retardar l’inici de la fermentació i així allargar la maceració uns deu dies més del normal. Un cop fermentat és premsa i el passen per fusta, roure francés, durant sis mesos.

Grau: 13.5º

Preu: 7€  

Tast: color cirera, és un vi poc cobert de capa, gairebé un rosat fosc. El ribet presenta reflexos teules. El nas és molt ric combina les olors típiques del trepat amb notes més especiades, un punt de resina i olors més dolces de confitura. És intens i elegant. El pas de boca és d’un vi de mig cos, suau però gras, torna l’acidesa matisada per notes dolces i potser de fum, té un final llarg i subtil. 

Glopets: El que Caves Andres ha conseguit amb aquest vi és molt més que un bon producte, han creat un producte nou amb el que els ha regalat la seva terra. No crec que hi hagi millor manera de reinventar la teva realitat.

Com veieu al celler es prenen moltes mesures – vinyes velles, poda en verd, sobremaduració, retard de la fermentació- per aconseguir un vi negre de trepat. I els surt de conya, felicitats.

Estem parlant d’un vi negre d’un nas elegant i exòtic, i un pas de boca ple de suggerències i notes poc habituals en un vi negre. Necessites molts glopets per destriar les raons perquè el trobes tant saborós, i amb aquest tast he acabat la darrera ampolla que en tenia. 

És hora de tornar a Pira.

Em sembla que als de la Cooperativa de la Serp ens queda un camí molt llarg per fer. Escric això el dia que hem premsat la pasta de trepat, el most-vi tenia  un fantàstic color rogenc ple de fangs i mares. Promet?
Tant l’elaboració de vi com la cuina són actes d’amor i de fe.

Ara cal tenir esperança, les repostes les tindrem després de la poda. 

Miro la copa mig plena amb aquest Carles Andreu Trepat 2006, li clavo el nas, ensumo fort, xarrupo i em deleixo.

Salut