Viníssim
bloc de vins
Ahir em vaig fer un regal. Vaig passar el dia a Espiells a l’Escola de Viticultura tastant vins amb en Jordi Alcover, la Silvia Naranjo, en Jordi Abellan i la Cristina.
M’havien convidat i vaig aprofitar per deixar mostres dels vins de la cooperativa de la Serp perquè els tastin per la secció de vins de pagès.
Els motius de la invitació es deuen tant a qüestions d’afinitats internautes com, i considero que més important per qüestions de transparència. Veure com treballen, el mètode, ajuda a entendre millor la guia.
Per mí va ser una festa i com els vaig dir una jornada formativa. Compartir 5 horetes de vins, caves i conversa amb les persones que objectivament han tastat més vins de catalunya i que ja van pel quart any ha estat molt instructiu a tots els nivells.
Bé, anem per feina i obrim ampolles vam tastar 25 vins i caves -10 negres, 8 blancs, 2 rosats, 8 caves blancs i dos caves rosats-. Triats aleatòriament de climatitzadors i neveres. ” Nani, tria un parell d’ampolles a veure si tenim sort i són bones”.
Tothom ho tasta tot, al mateix moment i de la mateixa ampolla. La valoració té dues fases, tast a cegues vista-nas-boca el 85% de la nota final. “Heu puntuat tots?” és la pregunta retòrica que fan després de tastar cada vi, i llavors despullen l’ampolla i valoren etiquetes-contraetiquetes-varietats-tap i relació preu qualitat.
Durant la fase de tast hi ha comentaris, però mai sobre les puntuacions. Escarafalls de fàstics, gemecs de plaer, o silenci per bé i per mal depenent del vi. Us haig de dir que el primer vi que vam tastar el vaig escopir al cap de mig segon de tenir-lo a la boca, va ser un acte reflex. Coitus interruptus. Ells van ser més professionals, valoracions incloses.
La llengua em va fer veure de cop que això de fer una guia de vins sovint no té res a veure amb el glamour. Molts dels vins només els pots tastar d’una manera: per obligació. Fer la guia té més a veure amb picar pedra durant mig any, tastant entre 30 i 50 mostres diàries, que no pas amb el suposat plaer que envolta una copa de vi.
Vaig xal·lar de valent veient com clavaven DO’s i raïm tastant a cegues. I encara més veient com alguns vins els sorprenien i confonien les seves prediccions. Veient com una vinya jove et canviava la DO d’un vi, com el Brut Nature es tornava Brut, com un raïm blanc molt ben treballat trencava totes les suposicions i redimensionava una varietat. O les protestes en saber el preu excessiu d’un vi que els havia semblat correcte o més que correcte.
Viure en directe com estudien els taps, en relació al preu, com donen el mateix temps a un gran vi que a un vi que entenen que no hauria danar directe a l’aigüera, o com sense dir-se res puntuen els vins amb variacions de dècimes, ratlle l’espectacle. Deliciosament didàctic.
Més curiositats, avís per navegants i viticultors. Com influenciar un tast a cegues: amb una ampolla que pesi molt i tingui un coll més estret del normal anuncies que el teu vi va fort, que vol jugar la “champions” i predisposes el tast. Ara la feina és del vi per sadollar les expectatives, en cas que no sigui així, l’efecte potser el contrari.
Sovint em passa quan bec vi amb la família o amics, que em sento a dir “mira que t’agraden els vins rars” addicte com soc a tastar tot allò nou “M’agraden els vins que m’aporten coses noves” responc amb la copa ben alta. Ahir, tastant amb ells, vaig canviar de bàndol i vaig ser jo qui va dir “Així, us ha agradat tant aquest vi?” i vaig haver d’escoltar ” Aquest vi es diferent, dóna una versió nova a la varietat“. Van tornar ha ser més professionals. “Tastem molts vins, i valorem molt els vins que ens sorprenen” . De la guia el que valoro més és l’apartat de les Troballes. Els vins sorprenents. M’havien pagat amb la meva moneda.
No vull parlar de quins vins vam tastar, secret de sumari, tot i que tinc permís de l’equip de tast. El que sí que us diré és que vam beure un vi negre d’aquells de pòdium, em van regalar l’ampolla, la guardaré a l’altar. Un vi blanc de Bages que ja recomano a tots els meus amics a sottovoce , és un piquepoul del 2010. I un rosat de l’Empordà que per 4€ fa que repensis el preu que toca pagar per un vi excel·lent. Tampoc vull passar per alt que entre els 25 van coincidir tres ampolles d’un mateix celler de tres tipus de vins diferents i que van fer un 3 de 3, “Perquè ho treuen al mercat?” Vinus horribilis.
Dir-vos també que em vaig quedar amb ganes de tastar el que per ells havia estat el primer 10 en un tast a cegues, una carinyena vella que redefinia la varietat. Vaig fer tard, per un dia. No hi fa res, sé amb quina ampolla haig de somiar. L’objecte del meu desig.
Vam parlar de tot envelliments i fustes hiperbòliques, DO’s passades per aigua, cellers, varietats, debats, batalles i batalletes i en tot moment em van fer sentir com un alumne avantatjat, ahir l’equip de tast no van ser quatre, vam ser cinc. Un privilegi.
“Vam obrir un debat, que ja ha començat a donar fruit. No n’obrirem cap més fins que no aconseguim tancar aquest. Però hi ha més de debats per obrir… El que no entenem és perquè de tot el mon del vi hem hagut de ser nosaltres qui l’obrís?”
Ara, a la Sívia i els Jordis els haig d’agrair que a part d’haver-me canviat la meva visió dels vins catalans, m’han ensenyat el que és un bon regal d’aniversari. Mai havia tingut tantes ganes de fer 43 anys. L’any que ve hi torno.
I a més a més em van convidar a dinar, al 2012 el portaré jo. També vaig endur-me un regal final, una Collita Roja, molt roja, excel·lent.
*Fer-ho un dia és un regal. Ahir ja havien tastat el 40%, els queden molt dies de feina per tastar el 60% restant. Una tasca que només es pot fer des d’un rigor absolut i la més estricte professionalitat. ” El més difícil és mantenir el mateix criteri i il·lusió al llarg de tot el procés”en dono fe. Amen d’organitzar tota la logística de la rebuda de mostres, preparació de les ampolles pels tasts a cegues, fer les fotografies, processar totes les fitxes de tast … i sobreviure amb dignitat.
Els vaig deixar a mitja tarda enmig d’una biblioteca d’Alexandria on els pergamins eren substituits per ampolles i caixes de vins tastats i per tastar, fotografiats i per fotografiar, un batibull de plaer o de coitus interruptus, una torre de babel de raïms i bombolles. Però sobretot una feinada descomunal.
Al cotxe de tornada a casa no vaig ni posar la radio, jo també havia de processar molta informació.
Marxava content i orgullós de saber qui i com es tastaran els meus vins.
Beníssim, Biníssim, Viníssim!
Gràcies de nou Sílvia, Jordis i Cristina.
Salut,
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sento molt identificat amb el teu comentari, és la sort dels que nomès hi enem de tant en tant, fer-ho cada dia és més dur. a Veure si un altra cop hi podem coincidir.
Salut