L’extrema amabilitat i generositat de l’Olga i Josep Rofes -company d’aventures enològiques i autor de vins- ens van portar a conèixer el Priorat i el Montsant de primera ma. Moltíssimes gràcies a tots dos.
Primera parada: Gratallops.
Vi:l’òbila 2006, Celler Costers de Ros
DOQ: Priorat
Raïm:Carinyena 70%, Garnatxa 20%, Cabernet 10%
Elaboració:vi negre elaborat amb raïm de vinyes velles, i un envelliment en bóta de nova de roure francès allier de 16 mesos.
Grau: 14.5º
Preu: 20€
Glopets: l’òbila 2006 -òliba en gratallopenc- té el Priorat al seu ADN i el seu elaborador, en Xavier Gràcia del Celler de Cal Ros, és una òliba descarada que sobrevola les vinyes de Gratallops. Damunt del seu 4×4, i amb un vol rasant et desvetlla part dels secrets, les misèries i la grandesa dels costers de licorella i les seves vinyes belles, algunes més velles que d’altres.
Les vinyes de Gratallops són d’un exclusivitat molt, però molt compartida, diries que són terres comunals. I les diferències d’una vinya rauen en la manera de conduir el cep i l’ús més o menys freqüent de herbicides, si la licorella llueix com un collaret de pedres precioses … malament, i és clar la feina portes endins “…tothom cull quan li sembla, però després tots fan bon vi…”, miracles o jocs de màgia, segurament sabiesa.
Des d’Arenys m’imaginava dels grans noms una singularitat, com ho diria, potser més isolada.
Durant el recorregut, un seguit de vinyes que es toquen unes amb les altres a banda i banda del camí. En Xavier ens anava il·lustrant les bones pràctiques de la majoria dels elaboradors i les particularitats de les vinyes. Històries d’èxits i baralles, fracassos de nous rics, vinyes que no paren de passar de ma en ma, o de com la permissivitat de la DO ha permés l’excessiva introducció de varietats forànees, i la proliferació de cellers. Hi ha qui somia amb l’arribada del seu cabernet a l’edat d’or de les vinyes per fer ves a saber quin disbarat.
La personalitat d’en Xavier és indestriable del seu vi, són dos rebels, dos rara avis dins l’exquisida uniformitat dels vins del Priorat. Allà on els altres posen fusta ell posa nervi i mineralitat, el seu vi és més imperfecte, però té més veritat. Expressa més coses que molts d’aquells vins de gama alta, casi perfectes.
Mana la carinyena, posant l’accent a la frescor, tànic, balsàmic i persistent, oliva negre fortíssima. Ep, un Priorat fresc! I això no li resta ni complexitat ni potència. Un vi és per afinar en ampolla, no per ofegar-lo en els torrats de la bóta.
A Cal Ros també tenen aquest punt punki: “… Passo de guies, tastar un vi en un glop enmig 50 vins més és una …”, ” És la boca el que diu que un vi està a punt o él cupatge és correcte”…, ” Utilitzem bótes de tots els torrats, cadascuna aporta un punt de complexitat diferent …”, “No em diguis que hi trobes al vi, digue’m si t’agrada i sobretot beute’l …”
En resum un Priorat distint, però que com molts d’altres va gairebé tot a l’exportació. “… El negoci no dona ni per fer regals a les vinacoteques, ni pagar comercials, a fora se’l queden perquè per ells el preu és competitiu …”
Una visió particular de Priorat,la de l’Òbila i la d’en Xavier, una lectura diferent d’un territori excepcional.
Ara sigui de dia o de nit vola, cerca l’òbila, emplena la copa, clava el bec o el nas, olora fort, xarrupa llarg – compte amb la licorella no te l’empassis- i deleix-te.
Salut,
* Va per vosaltres Josep i Xavier.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Nani, cada dia més poeta.
T’has fet esperar amb la crònica de la visita per Gratallops i al celler d’en Xavier… però extraordinari, com sempre!
Una abraçada a tots!
Josep