Viníssim

Segurament una de les bones notícies pels aficionats al vi català d’enguany ha estat la creació del portal Vadeví. Un magnífic aparador del qual avui me n’aprofito per comentar unes declaracions d’en LLuís Llach sobre el Priorat i per penjar la foto del poeta en plan country.

D’en Llach sempre m’ha agradat més l’activista que el músic. Dels seus recitals el que recordo millor són els seus brillants i irònics comentaris entre cançó i cançó, poesia a part. Les seves declaracions són sempre punyents i lúcides a parts iguals.

Al bloc sovint comento que m’interessen les històries que hi ha amagades darrera dels vins. Per això trobo brutal el detall que, anys després, marcarà l’inici de l’aventura d’en Llach al Priorat: “el 1972 quan vaig fer el primer recital a l’Olympia de París, em van presentar el sommelier que havia guanyant el concurs internacional d’aquell any. Quan li vaig dir que la família de la meva mare era originària del Priorat, es va posar solemne i em va dir que al Priorat es feia el millor most d’Europa i segurament, del món”

I continua: “anys després vaig recordar aquella frase quan vam veure que el Priorat estava descapitalitzat i que només pagant un preu molt alt pel raïm podríem injectar nou capital i que els prioratins poguessin invertir i participar de l’èxit de la comarca”.

El temps ha confirmat que l’aposta ha tingut èxit socioeconòmic per la comarca i enològic perquè s’han confirmat les paraules d’aquell sommelier amb escreix. El prestigi de la DO és objectiu, evident i contrastat.

“Qualsevol que arribava i feia un bon vi, el posava a trenta euros”. Aquest és el preu que nosaltres hem pagat. Perquè els 30 € han esdevingut 40, 50 o 60. I després ens acusen a nosaltres, bevedors fidels, de donar l’esquena al producte de casa -Jordi Alcover,  a la interessant Guia de vins Catalans 2008-2009 de l’Incavi-.  De totes les DO catalanes, el Priorat és la que en conec menys vins. Els de menys de 15 € pel que et donen són cars i justets i de menys de 10 € no n’hi cap. Davant les paraules d’en Llach em trec el barret, malgrat que els seus vins també són cars i només n’he tastat de la gama baixa que prefereixo no recordar.

  “Estem subjectes a les lleis de mercat, que no tenen perquè ser justes, així que caurà gent que no ho mereix, però també molts que sí s’ho han buscat”.

El mercat mana. Enguany, l’Álvaro Palacios de l’Ermita i les Terrasses ha tret un nou vi: Camins del Priorat. Es veu que té un estoc de Terrasses a 24 € que no te l’acabes. La presentació del vi és impecable, el producte és un èxit de vendes i l’opinió dels meus celleristes de confiança coincideix amb la meva: correcte i punt, tirant a justet. A 13 € la fitxa al Montsant, la Terra Alta, Costers del Segre, Mallorca, Penedés, Castelló… et poses les botes. 

“Darrere el vi del Priorat hi ha una aventura social i humana extraordinària. Ha estat una comarca que fins fa quinze anys estava en la misèria i que de cop i volta ha ressorgit amb una activitat que entronca amb la tradició”.

M’agradaria estendre aquestes paraules d’en Llach a la resta del territori on elaboren vi. Segur que les ampolles vessen d’aventures socials i humanes extraordinàries que fan ressorgir la terra i entronquen amb la tradició, emplenant les copes de futur.

Salut i Bon Any Nou!

* no puc acomiadar-me sense dir-vos que jo també he pecat. M’encanta ser un pecador. Potser el millor vi que he begut enguany ha estat un Ferrer Bobet 2006, evidentment del Priorat. Era un regal, gràcies Cala i Elsa i René i Roger i Gilbert.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!