Crònica d’un tast a cegues molt especial: Sicus, Gelamà,Flor d’Albera, Altaroses, Lo Morenillo, Calisay…

 
Picture

Hi ha tasts que comencen amb molts secrets….
Picture

Les estrelles del tast, aquest cop ben amagades
 … I que tenen una clara vocació de sorprendre al personal. A la Happy Mansion ja em tenen la mida presa i per tant toca esforçar-se perquè tot surti rodó. La darrera proposta: un tast a cegues.
Amb els dos primers vins vam doblar l’aposta, dos vins blancs de cop: 
Picture

Picture

D’amagatotis vam posar a les copes dos dels vins blancs amb més personalitat del panorama català. Haig d’amtere que em van clavar les varietats de raïm: Xarel·lo pelSicus -una meravella d’acidesa mineral mimada per una vinificació en amfora que ras i curt, passarà a la història, temps al temps-. I tota la golositat del Macabeu, de Gelamà, untuós, intens i elegant -un altre que deu n’hi do-.    
Picture

El joc continuava amb una joia de l’Empordà: El Flor d’Albera de Martí Fabra. A taula m’ho van encertar: “És que fa olor de raïm…” I es aíxí :un nas força clar, però amb un punt més sec en boca que despita. Tocava jugar …. vam parlar de Gewürztramminer, però al final també em van clavar el moscatell. A taula tenia un bon equip de tastadors. L’exquisidesa la va posar el vi de Joan Fabra.
Picture

Hi ha vins que t’alegren la vida i a més te la incendien. Joan d’Anguera l’han feta grossa, molt grossa amb aquest Altaroses. Garnatxa fina 100%, delicadesa i baixa extracció, flors i regalèssia, suavitat i persistència a la copa a cegues potser un Sirà del Roïna, un Pinot Noir de la Borgonya, un vi per gaudir i no rumiar. Aquest no el van encertar, però els va agradar molt, a mí potser m’agrada més encara. Tinc una AltaRosa clavada ben endins.
Picture

La Terra Alta ens fa regals, en Joan Ramon Bada i l’Arrufat  l’interpreten d’allò més bé. I, a més ens porta tresors recuperats com les vinyes centenàries de Morenillo. Raïm indefinible que tant aviat pinoteja, com trepaneja, singular, rebel, un interrogant que desvetllarem en properes anyades. Aquest tampoc el van encertar, era impossible, però va convencer a tothom, acabaven d’incorporar un raïm a la seva vida, i això sempre és motiu de celebració. Gràcies Vins del Tros. 
Picture

El darrer vi va donar molt de joc. Un Astrales de Ribera de Duero, tenia un deute per pagar, des de feia dies, i ho vam fer amb la intensitat que aquesta Tinta del País ens va regalar. Mentre l’oloraven ja veien per on anava el vi, humitat de la bona, un punt làctic, torrats fins i elegants … I la G. ho va clavar, ella jugava amb cartes marcades en aquest vi. Si hem de passejar pels vins estatals que sigui amb vins com aquest. Per uns quants el millor del tast, per fi un territori conegut després de tants vins soprenents.
Picture

La darrera copa no va ser a cegues,era una altre promesa. A la Happy Mansion grans amants dels vins més dolços, no havien tastat mai un Calisay “Tap de Suro”, un dels bons, alcohol destil·lat al bellmig de la Riera d’Arenys, 27 herbes, i una ampolla del 1971. Sensacional, farigola, anissats, dolçor, dens, intens … Van entendre de cop el significat de l’expressió soc un “Trinquis de Tap de Suro” ells s’hi van tornar tot d’una. És difícil que una vetllada enològica pugui acabar millor.

Gràcies Montse i Ignasi, un cop més per l’acolliment. I no patiu:
To be continued!!!

Picture

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *