Veure gent amb maletes de viatge amunt i avall comença a ser normal al barri del Carmel. No hi ha un aeroport a la vora ni s’ha convertit en una zona turística. Són veïns que intenten recollir alguns dels seus objectes personals a les hores acordades amb els tècnics. No n’hi ha tants com policies, però. Els defensors de l’ordre i la disciplina són una de les espècies més presents a la zona. Els periodistes -i els que diuen ser-ho- també comencen a formar part de la fauna comuna del barri. Fins i tot la Maria Teresa Campos s’ha atrevit a trepitjar el barri, encara que la seva presència hagi despertat sospites encertades entre alguns indígenes. Però no tots els escrits que apareixen a la premsa són de nouvinguts. David Castillo, que va viure entre aqusts carrers, s’ha atrevit a transmetre la seva nostàlgia en un article al diari Avui que fa un repàs de l’evolució del barri. Un repàs esperançat. Tot i això un text d’en Toni Sala a El Punt revela el comportament d’uns especímens que s’han vist menys rondant el barri del Carmel. Com si fos un biòleg experimentat, Sala descriu el comportament de dos individus significatius de l’espècie política: Maragall i ZP. I tot sense oblidar les reaccions dels habitants del Carmel davant d’aquesta fauna al·lòctona.
Enric Borràs
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha en cantat l’article del David Castillo… i no l’havia llegit!