El pèndol de petites oscil·lacions

S’ompl  el passeig de flors de xicranda, llavis molsuts  que demanen escalf. Les branques també en van curulles.  En terra rotllos blaus i liles d’un corpus lluminós ple de pietat pagana parlen  d’aquest amor perdurable i constant que ens arriba pel maig i ens acompanya, primavera avall, fins l’entrada d’estiu.

Aquest color de criatura malferida, de vestit de nit , de nafra que fa via, és també el bell color  que espero, sense saber-ho, quan s’acosta l’estiu però encara és primavera, un color que m’inunda cada matí quan vaig cap a la feina , un color de passeig d’horabaixa, de vida perdurable i força femenina.

La ciutat plena de xicrandes en flor té una bellesa madura i ampla, l’encalço entre carrers estrets i avingudes llargues,  m’hi arrauleixo lentament  pels cercles ombrívols, com una flor caiguda, que per amor es lliura.

Imatges: Xicranda i flor de xicranda, de MVS