Dotze espectadors a tocar de mà de l’escena , interrogant-nos, voyeurs d’excepció, contemplant la por ancestral de dues dones. Les autores i actrius de Cossos negres, Laus i Carmina, ens van permetre endinsar a les seves ments, van compartir amb nosaltres el seu inconscient, els records d’infància i els heretats, els pensaments, diàlegs íntims, evocacions, fugides, llençols al vent.
A cada racó de la casa, prenia vida el passat i es feia possible el futur. Després un sopar de trempó i pa i taleca ens va enllaçar en converses amb olor de xuclamel, taronger i nespres. En T. Caimari també hi era. L’aigua del pou era fresca i el vi negre abundant i saborós. L’ensaïmada d’albercoc i de cabell. Amics antics i amics nous, una nit molt benigna.
Avui ja sabia que el temps canviaria, la lluna ens ho va dir amb el seu nimbe…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una abraçada
Pura Maria
Enric