El pèndol de petites oscil·lacions

Anit la lluna lluïa un nimbe ample i enlluernador color d’albercoc. Érem a ca na Maria Antònia i en Macià. Els qui vàreu ser a les Jornades ja sabeu que és la casa que hi ha davant d’ACA, a Búger. Una nit diferent, de teatre, a aquesta casa síngular, un poc de tots, partícular i oberta, un espectacle nou que proposa un nou concepte d’escenari i públic.

Dotze  espectadors a tocar de mà de l’escena , interrogant-nos, voyeurs d’excepció, contemplant la por ancestral de dues dones. Les autores i actrius de Cossos negres, Laus i Carmina, ens van permetre endinsar a les seves ments, van compartir amb nosaltres el seu inconscient, els records d’infància i els heretats, els pensaments, diàlegs íntims, evocacions, fugides, llençols al vent.

A cada racó de la casa, prenia vida el passat i es feia possible el futur. Després un sopar de trempó i pa i taleca ens va enllaçar en converses amb olor de xuclamel, taronger i nespres. En T. Caimari també hi era. L’aigua del pou era fresca i el vi negre abundant i saborós. L’ensaïmada d’albercoc i de cabell. Amics antics i amics nous, una nit molt benigna.

Avui ja sabia que el temps canviaria, la lluna ens ho va dir amb el seu nimbe…

Aquest matí el vent xiulava entre els arbres, no pas iradament, més aviat dolçament però continuadament. Es confonia amb la piuladissa dels ocells que tenim el plaer de sentir cada matí. Avui en especial, que es dia de mandrejar, acompanyava alhora el cantussejar d’en J. a la dutxa. Ja plou. Olor de terra molla i grisor que embolica, pau al racó del pit que ens permet alenar la vida. Bon diumenge blocaires