El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Tots els colors del blau i relligar l’amistat
Les voltes del cel, la terra i la mar, ahir horabaixa, eren ben blaves. Netes les roques i els cims, la serra i la ciutat, blava la mar dolcíssima, diàfan el cel, solcat de núvols blancs. Després de les tempestes de trons i llamps – una epifania ben florida del que serà la tardor -, la terra era ben xopa i amarada, agraïda, la mar encalmada, tot ben blau i precís, tot a lloc, amb aquella claror que embelleix i no enlluerna, aquella claror que eixampla els pulmons i dóna alè per viure.
M’ha agradat poder mostrar aquest temps benigne a l’amic E.M., l’astronom de capçalera del bloc Pols d’Estels, que ha vingut a Mallorca a saber de la vida del sol i els camins de les taques que ens mostra. Va acceptar n’Enric de compartir amb nosaltres vint-i-quatre hores i una torna de temps per encabir-hi un lloc real de tres dimensions a l’habitual intercanvi virtual que sovintegem.
Amb ell hem compartit lectures, el cel diürn i el nocturn, la geometria de les ombres -els rellotges de sol d’en Rafel Soler- i Júpiter, envoltat de 4 llunes, vist des del telescopi que ell ens va recomanar. Hem compartit la nit i el sòtil de la casa, la nostra cuina, física i poesia, l’art de mirar i escoltar… i aquesta horabaixa plàcida amb un adéu melangiós, amb ganes de més enraonar i més saber del món i la bolla.
Per una amant de l’astronomia, voltada també d’altres amants de l’Astronomia de totes les edats, ha estat un plaer poder gaudir de la seva bonhomia i el seu saber transmetre’ns complexes coneixements d’Astrofísica com qui parla d’un veïnat o d’una flor. A casa, tots amatents, vam mirar amb ull ingenu els secrets del firmament, ens aproparem a allò infinit, invisible a ull nu, però que ens acompanya sempre, i celebràrem l’amistat, el país i la llengua comuna, els carrers de ciutat i el paisatge estimat, amb l’orgull de mostrar aquells llocs que ens agraden i l’ona gegant d’en Barceló a la Catedral, plena de vida marina que mai hauria de morir.
Avui dematí ha passat un difuminador. Una capa de núvols fumats fa cobricel i torna les coses opaques, però hi ha un bon estar i bons records. Me’n vaig a caminar amb en J., no sigui que acabi la núvolada en xafec i ens faci mandra sortir.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No era la nit més favorable, la nit del 18 de setembre, per gaudir del cel. Els núvols anaven i venien i a ciutat sempre hi ha excés de llum, però la ilusió de tots la va fer molt especial. El triangle d’estiu es veia a ull nu. Després de localitzar les coordenades fèiem cua per veure i reveure els astres i una petita nebulosa, com un alè sobre el fred, llunyana… El telescopi va quedar inaugurat i el petit T. es va adormir més a prop que mai d’els estels, fascinat.
estic segur que va ser i la conversa, el descobrir el cel d’una altra manera i l’estona de passar de l’espai virtual al real, encara estic més segur que compensaren la nit no massa favorable a l’observació astronòmica.