El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Tot era a lloc: Orió al cel i la garsa als esculls
Anit Orió brillava,
tot ell, impressionant, no només Betelgeuse es destacava a la nit estelada,
també lluïen el cinyell, l’espasa caçadora, les espatlles amples i les cames
poderoses. Els ulls de Sírius i Proció,
els cans, l’esguardaven. El cel feia goig de mirar.
La lluna es veia a
bocins, entre núvols espessos, com calamars gegants, allargassats. De sobte
prenien una coloració rogenca, estranya a aquelles hores havent partit el sol
ja feia estona.
La mar caminava cap
a la platja en ones llargues i blanques , dòcilment venia a romandre als
nostres peus. Primera nit de passejada llarga, des del Portixol fins a cala Canta,
anar i tornar. N’estic contenta, perquè avui li he pogut dir al metge que em
trobava millor i tenia més força i més
resistència.
A migdia, en sortir
de la visita, hem anat a veure la mar. Feia un sol clar que escalfava, agradós.
El cel molt blau era sovintejat per cúmuls blancs, arrodonits, flonjos. La mar,
tremolosa, era calma…
La garsa als
esculls. Els teuladers a les roques i als arbres, piulant i voleiant. Els
blancalls a la mar, esparsos. Els ulls dels tamarells, tancats ahir, s’obrien
en brots verds i fulles menudes. La gent s’estava a les terrasses i assaboria
el dia inesperat.
Tot a lloc,
roseret, com tu ho vas veure. Tot feia olor de primavera. De tant en tant tramuntana,
fassers remoguts, vent de cara, records i esperances…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Me n’alegre tant que estigues millor! I que la garsa torne a acompanyar-te en les teues passetjades.
I Orió, el gegant caçador, guaitant des de dalt amb l’arc i l’espasa preparada seguit pels seus gossos. Jo també l’he vist amb una nit tan clara.
Enric
Veig que durant els meus mesos d’absència blocaire no t’has trobat bé. Celebro veure que estàs millor.
Sempre és un plaer llegir-te. La teva poesia em fa oblidar aquest món durant uns minuts!
Una abraçada.
Reyes
Veig que Orió i la garsa et protegeixen el cos i la ment. I m’agrada! Que duri…
Sí, tot a lloc. Res no va mancar. Poquet a poquet vaig posant ordre ….. com tú vas posant el teu estat físic a lloc. La propera vegada ja caminarem com dues verdateres atletes de marxa atlètica ( hahahaha) ……
Aquí a Montseny estem de dol (les flors de gessami, però, ja s’obren embogint l’aire amb molècules de geraniol).
Les flors s’obren (però estem tristos, abatuts, per la mort de l’amic, el mestre, el cuiner).
Aquesta nit en picar l’ullet a Orió (com cada nit tot era a lloc) hem canviat el nom de set estrelles (fufluners que som, somiatruites: què li farem)…
http://www.canfufluns.com
Petonets montsenyencs, de bruc i molsa i estels
M&D