Aquest pic hem visitat Palerm, de la banda de la mar Tirrena, situada a la costa noroest, a una ampla rada anomenada justament de Palerm ombrejada pel cim del Pellegrino.
Prenem el bus CitySightseeing, que té dos recorreguts i permet, a bon ritme i bon preu, veure, escoltar i visitar bona part de la ciutat, baixant on vols i tornant a pujar on et plau. Pots fer tots els meandres i visites que has triat a peu i et proporciona un tast viu de la ciutat força complet. En voler tornes a prendre el bus i vas fent…
S’inicia el recorregut al teatre Politeama. Continuem per un dels molts mercats de flors, fruites i verdures, el Mercat de la Vucciria ( m’evoca el Mercat de la Boqueria ), un esclat de colors i de vida efímera però bellíssima i continuada. Llimones a rompre de delicat perfum, altre temps triades, acaronades, enlluentades i embolicades amb paper de seda per les mans menudes de les joves sicilianes, per a venda i exportació, com un preuat regal.
El teatre Líric Massimo, la via Maqueda i la plaça Quattro Canti, una mena de decorat amb un no sé què d’escenari que es fa mirar per la seva raresa un poc decadent: quatre caps de cantò que formen un espai octogonal, l’encreuament de la via Maqueda i el corso Vittorio Emanuele, en tres nivells de santes, estacions i reis. Va ser feta amb un luxe de gust dubtós per tapar la misèria dels quatre carrers que hi confluïen i dels seus habitants. Avui és lloc de trobada, fotografies i passeig, punt zero de la part antiga de Palerm , tota ella de gran riquesa i bon passejar-hi
Ben a prop la Piazza Pretoria, una gran plaça-font renaixentista, un espai toscà en mig d’un indret normand i àrab de gran puresa i línees essencials.
La Catedral conserva malgrat diferents destruccions i reformes dues torres normandes del s.XII, de gran interés i bellesa, així com un pòrtic del s. XV. És visitada constantment, s’hi arriba enfilant el Corso Vittorio Emanuele precedida
d’ una plaça ampla i llarga que l’acull i li dóna perspectiva.
Ben a prop sant Giovanni degli Eremiti, església àrab normanda d’esfèriques cúpules roges i arquitectura sòbria, que conserva una clastra benedictina.
Us en parlaria molt i molt perquè és un guster aquesta ciutat, que enamorava Goethe, però just anomenaré per acabar-vos d’explicar aquest tast:les magnòlies dels jardins de la Vila Garibaldi, el jardí botànic, esponerós , el passeig de les vídues, on hi anaven a festejar, la Vila Júlia, la Via Lincoln, L’Hotel Excelsior, el passeig de 426 plàtans ombrívols i tacats de maragdes, el Jardí Anglès, la Via de la Llibertat, la Via Dante, l’estació del tren, i la Porta Felice , construïda al s. XVI per a Felice Orsini, esposa d’un Virrey, per tal de callar les penes d’amor produïdes per les seves infidelitats…
Ah! I els Pupi sicilians, artesanals, tenen un Museu i tot , en son experts en l’art de les teresetes. Me’l vaig perdre, així com la llagosta i el pop, motiu més que justificat per a tornar-hi. El gelat naturalment no me’l vaig perdre, però no me faria res repetir, ni el formatge, ni la pastisseria, ni les llibreries.
Com a casa, malgrat tot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies, amiga, per saber contar les teves emocions i els teus pensaments alhora, amb un ordre i una cartografia magnífics i sintètics.
Palermo, il mio amore!
Una besada nocturna
Biel
Sicília és un dels meus objectius de viatge realtivament propers, però encara no m’hi he posat en ferm. Tu m’ajudes, amiga, delitosament, a anar-hi anant… Gràcies!
quedat amb la boca oberta quan he obert els arxius! Nosaltres no hem viatjat mai gaire… la nena, el temps… i els diners clar…
Ara, que l’Alexandra ja és més grandeta, m’agradaria tenir l’oportunitat de fer-ho… Hauré de deixar de fumar… només amb això tindríem el viatge com aquell que diu assegurat.
Deu ser, tot plegat, a part d’un regal per la vista, un dels millors remeis pels mals. No crec que necessités cap aspirina en dos mesos.
Les roselles ja les veig (a casa en diem també gallarets) igual que he pogut veure el Mercat de la Vucciria que t’ha evocat al de la Boqueria, tant estimat per mi. El travessava cada matí si em donava temps cada cop que anava a l’escola…
Que bé, Victòria! Deus haver arribat alimentada per un grapat de mesos!
que ens expliques durant el teu recorregut amb en J. per Palerm. És com jo ho veig també; de vegades et sens emocionalment fantàstica quan vas veient encuriosida totes aquestes petites coses. Després ja hi ha temps d’admirar els grans monuments, els murals, el museu. Bé, tinc pendent visitar les illes del Mediterrani. Vaig prenent notes …..
Aquesta és la nit més curta i on hem de cercar les millors plantes i herbes, oi ?
Jo no hi he estat mai, a Sicília però sempre he imaginat que hi deu haver uns paratges preciosos.
Gràcies per fer-nos partíceps del teu viatge. Més enllà del tòpics i prejudicis Sicília te molt a oferir i ensenyar-nos. Són un veïns desconeguts d’aquest pati de llums que és la Meditarrània.
tot flueix com una onada constant d’esperit… l’harmonia entre civilitzacions, el passat àrab, el paisatge, és magnífic com ho relates. Em fas somiar…
M’agrada llegir cròniques de viatges. Són una manera de transportar-te a llocs coneguts o que conserves en el record. No conec Sicília però imagin que com a tota illa de la Mediterrània deu ser una terra especial. Recórrer llibreries de la ciutat que visit, si tenc temps, és una cosa que m’agrada fer tot i q molta gent no entén aquesta afició meva.
Besets! 😉
He quedat esturat, una vegada més, per com expliques els paisatges viscuts. A Palerm , la falera per visitar la Catedral, per part meva, era marcada pel desitg de veure l’entrada, de Gòtic Català – de les mès antigues representacions del nostra pas per Sicilia. Ja saps que inclús, sentir un mestre explicar-ho en italià, en el vell mitg de la plaça, em va emocionar.Ja sè que de vegades el tinter ens traeïx, i reté mots o frases pel seu compte; per tant, no et sàpiga greu que li reclami aquesta petita anotació.