El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Si pots mirar, veu, si pots veure, observa, recordant Saramago entre fogons
El dia s’ha llevat gris, mandrós, pausat. El vent
fa caure les fulles de la bignònia en diagonal, com ocells en picat, m’ha entapissat
el jardí. Jo també arrossego aquesta calma, com si tot fos llunyà, embolicat
amb cel·lofana, intocable. L’hivern no se n’ha anat, fa fred com toca encara i
abelleix estar a casa, llegir el diari de paper, parlar amb amigues per telèfon,
mirar i observar.
He fet el dinar, un aguiat de carn, a l’antiga, com
em va ensenyar mumare, amb cabeces d’alls, ceba, llorer, pebre bo, un raig de
conyac, tot a foc lent. Primer daurar la carn, un plat de terrissa amb aigua en lloc de
tapadora, per anar-hi afegint, de a poquiu, aigua calenta al punt i no rompre la
cocció, després les patates, esquinçades, no tallades, i un polsim de xocolata
( aquest és un dels secrets ), l’aigua cobrint just fins que se la beu tota,
sense pressa i bon profit. Melassa serà !
L’olor s’escampa per la sala i fa mes casolanes les
lectures i la música. Ja plou, tremolen les gotes suspeses a les fulles fins
que cauen al sòtil en cercles concèntrics, tot és moviment menut. Diuen que la
pluja és una benedicció, fa créixer les collites, neteja, allunya el fantasma
de la sequera i retorna la color de les coses. El romaní treu flors blaves,
menudes com insectes. Conviu l’hivern amb les ganes de viure.
Dia 4 i dia 5 de març de 2009 J. Saramago escriu al
seu quadern Si pots mirar, veu, si pots veure, observa en relació a l’estrena
de la pel·lícula Assaig sobre la ceguesa
basada en el seu llibre homònim que tanta llum ens va aportar.
Trobo que és una excel·lent proposta.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Més que excel.lent la proposta … extraordinària. Recordar entre fogons .. Saps és un bon moment per fer-ho, mentre la cocció es va fent lentament, sense presses.
Ha estat un bon dinar i ara toca fer una petita becaina embolcallada d’escalfor per una manta i escoltar bona música.
Anit va nevar a Ciutat, els cotxos i la voravia de ca nostra tot blanc… quin dia… va ser un mostrari.
Aquesta manduca polifònica, cuina de la mare, cuina d’antic. (El foc just, tot fent xup-xup.)
El temps, quasi detingut en la pell d’aquestes fulles caigudes, escampades pel jardí.
Temps sense pressa (i bon profit).
(Veig clar el que veig, això que s’observa en la teva mirada.)
Un dia que no treballe, sense pressa, provaré de fer aquest menjar (tot i que no sé què significa això d’aigua de tapadora). De segur que deu estar boníssim.