El pèndol de petites oscil·lacions

El magraner fa dies que es despulla, pinta de groc la tarda. Els lledoners de ciutat escampen estores de tardor que s’acomiada, com peixos menuts a les voravies.

Anit els tamarells ompliren de llàgrimes salades el capvespre boirós. Avui , però, el dia s’ha aixecat alegre, clar i lluminós, amb núvols fins, com carícies que donen conhort.

Fa quinze anys  Blai Bonet morí a Santanyi , el 21 de desembre de l’any 1997, encetant per sempre el seu hivern plàcid.

Llavors vaig escriure-li :

             Blai blau, Blai blanc,

             Blai de la mar maragda.

…/…

Blai bo, Blai net,

                   Blai Bonet,

                   ja  t’has fos a la mar,

                   a l’ indret sense tanques,

                   on t’ hem trobat sempre,

                                      compartit privilegi

                                      de la vida primera.

                   De matí, bells llentiscles

                   han perfumat l’espai,

                   com quan eres infant

                   i anaves de cacera.

                   Oscil·laven, lentíssimes,

                   unes hores novelles.

                   Brises glauques t’omplien

                   els llavis de poeta,

                                      baterells de desfici,

                                      donadors de saviesa.

                   Blai blau, Blai blanc,

                   Blai de la mar oberta,

                                      escuma de la mar,

                                      redol obac,

                                      o ple de transparència.

Avui comença l’ hivern i també el naixement de la llum, les passes petites cap a la vida plena.

Demà al Baluard, a les 8 del matí, com cada any, la cita amb la llum que travessa la pedra i encén la vida tossuda.

Imatge: la mar, de MVS