El pèndol de petites oscil·lacions

Anar a veure als amics amb qui comparteixes viatges i amor a la vida – la bona i la que t’ha tocat viure – és un plaer de tots els sentits: olores, assaboreixes, mires, veus, palpes, escoltes… Et mostren el millor que tenen i comparteixes un bocí de vida i de paisatge que els configura, com a n’en Pla.

Ha estat aquest pic sant Feliu de Guíxols i una ullada pel Baix Empordà de la mà exquisida i acollidora de n’A. i na R.: mar i muntanya

Anar a dinar el primer dia a can Bonay, el restaurant dels germans Josep i Enric ( www.bonay.com ), a la Plaça de les Voltes 13, de Peratallada, un poble de traces medievals amb restes ben conservades de la fortificació excavada a la roca. Hi destaca el castell, la Torre de l’homenatge, la Torre de les hores, els carrers costeruts i empedrats amb les petges dels peus i les rodes dels carros, l’esglèsia romànica de sant Esteve. Tot, d’una gran bellesa i sobrietat, el color de la pedra mil·lenària, vestida de glicínies i buguenvíl·lees, de lliris blancs i hortènsies liles, i la bona cuina de tradició. No us perdeu l’oca amb naps, ni els caragols a la llauna. La relació qualitat preu és excel·lent. La carta generosa, el menjador, situat a la primera planta, amb grans finestrals oberts a la llum, és agradable i hi fa de bon estar.

A s’horabaixa un passeig assossegat per la platja de sant Pol a la que hi baixem a peu des de la casa, les dunes escadusseres, que han pogut resistir a les invasions turístiques, les casetes de fusta, la mar blava… cases d’estiueig amb senyes catalanes, elegants. Arribar a s’Agaró, una platja llarga, l’Hostal de la Gavina que  va ser escenari de la sèrie tan reeixida del Tricicle a la televisió. A la Platja de sa Conca hi arribem a l’hora foscana que tomba cap a la nit, allí s’hi van filmar escenes de la pel·lícula Els viatges de Gulliver, còncava, talment la mà la platja.

L’endemà el far de sant Sebastià, les minúscules illes de les formigues, Calella de Palafrugell, Begur, Tamariu, el Puig de sant Telm, des d’on es veu una vista magnífica de Sant Feliu fins a Tossa, i des d’on, segons està escrit a una pedra commemorativa, en Ferran Agulló va pronunciar el nom que ha esdevingut famós “costa brava”… aquests dies ben tranquil·la i cristallina. El camí de Tossa, serpejant, ens va regalar figues de moro en flor, oliveres, figueres verdíssimes, pins i mar a cada cop d’ull. Darrera cada corva l’horitzó sempre blau i lliure.

Un arrós de llamantol ( o llobregat ?) fet per n’A. a l’estil mariner amb el seu toc personal ens va fer llepar els dits i tastar aquest sabor de cuina marinera. També visitàrem el mercat de sant Feliu, el Passeig del Mar, ombrejat de plàtans i palmeres, el casino La Constància, d’estil modernista-mossàrab i altres edificis d’èpoques benestants. Vam tastar les cireres de ca els amics, “els nois”, l’estudi de pintor de n’A, la llibreria, el peix torrat…

Ganes de més, de tornar , d’ensumar, de tastar, de palpar, de tafanejar, de sopar a la fresca, de fer un capfico… Sí, hi hem de tornar.

Imatges. M.V.S.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!