És també una vindicació a un concepte de ciutat sostenible i nostra, al comerç de proximitat i al pa nostre de cada dia.
Que no ens el prenguin mai ni sicaris ni tecnocràcies uniformades, ni els desvaloritzadors dels tresors inalienables: llengua i poble.
La vida dolça vol contribuir a fer palesa la necessitat dels portals de comerç familiar, artesans, menestrals, botiguers, forners, espardenyers… Que no en tanquin més, que en puguin tornar a obrir de nous, que els donin suport en lloc de les indemnitzacions milionàries als banquers. No volem que torni l’edat mitjana dels senyors feudals i privilegiats, ni els espolis.
Col·labora, si t’agrada el projecte de na M. Alonso i el seu equip, amb el teu gra de sucre i vine a gaudir de les delícies d’en Miquel, en un dia irrepetible i inoblidable!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies Victòria.
Per els meus entorns ja en tenim molta de vida dolça, malgrat algunes han tancat i van guanyant adeptes.
Una gran idea i aquest vespre a endolcir-nos tots plegats !