Tant de bo la fi de la vida es pugui dur sempre amb el respecte infinit que aquestes coses mereixen i en llibertat, a una societat madura, sensible i solidària, sense haver de forçar actituds heroiques que avui, però, ens interroguen. Fins a quan ?
M’has deixat el somriure,
t’he deixat la mirada,
demà seràs matèria del meu somni.
fragment “Obert per defunció”
M.V.S.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!